dijous, 15 de maig del 2008

Ani Choying Drolma



Comença la classe: Ella, la "profa" s’acosta al tocata i posa musica.

S’inicien els exercicis. La seva veu es càlida, suau, com quan et parlen a cau d’orella, molt baix.

Diu...”e q u i l i b r a a a” . Quan dona classes es posa com en trance, com en trànsit, com si estigués fent un viatge astral i et parlés des d'allà.

Comences a moure el cos, suaument, balancejant-te ara a l’esquerra, ara a la dreta, a poc a poc, els peus arrelats al terra, tot el pes del teu cos damunt els peus, perceps tot el peu en la seva amplitud, gruixut, etc., els dits, el taló, tot el contorn, tot ben arrelat contra el sol del gimnàs. Les teves cames van notant alternativament tot el teu pes , com si per dins estiguessin plenes d’aigua que va de un costat a l’altre del cos.

De cop sens una musica de fons......molt suau, una veu ..unes notes, tot com en somnis.

Ara toca “netejar” el cos. Ella , molt suau i dolça diu ben baixet...... m p i a”. Ja casi no parla, només pronuncia un tros de la paraula, es un so que t’arriba fins el més profund de tu, es com si la seva veu vingués d’ultratomba.

Vas “netejant”, et mous molt lleugerament fent un petit moviment lateral de balanceig. La música sona. De mica en mica va apareixent, es com una veu que ho envolta tot. El volum esta bastant baix, però la seva veu t’acompanya en el teu moviment. Tanques els ulls.



Ella diu...” e n r a i z a” Casi no se sent, imperceptible, càlida , humida, ho diu molt lentament , la seva veu va directe al teu cervell, que ara ja sura per tota la classe.

Et mous, també de esquerra a dreta, les cames un mica obertes, el cos una mica baix, l'esquena recta, els peus arrelats al terra, la pelvis una mica cap endins, com amagant el cul, gires de una costat al l’altre, el Tan Tien, l’esfera interna d’energia que està per sota el melic, també gira.
El teu cos dibuixa un vuit imaginari, els ulls tancats, mig hipnotitzat, repeteixes una vegada i un altra cada moviment.....tot tu estàs com somiant.

La musica ja es a tot l’ambient, en l’aire que respires....la veu que canta encara es mes suau que la d'Ella, però es la única que es pot escoltar. Tots som en moviment, però cap soroll pertorba el silenci de la música, no s'escolta ni una mosca, nomes de tant en tant a Ella donant classe de Tai Txí i a Ani Choying Drolma cantant.

Choying ara ja ocupa un lloc per sempre en el teu cervell, en el teu cor. Ha penetrat pels teus porus i ara circula per tot tu barrejada amb l'oxigen que inhales. Choying et porta cap on t'aconsella Ella, et guia en la foscor dels ulls clucs. Pots quedar-te com els nadons, surant en l'aigua i meravellat.


Qui es Ani Choying Drolma? Una monja del Nepal que canta ...

La vols veure sencera?

(prem la pausa de la musica del principi)

6 comentaris:

Maite Fruitós ha dit...

Quina experiència més maca, Kamal! M'has fet veure ben clara la imatge del moment amb la teva descripció. Una veu preciosa la d'Ani!, la seva vibració penetra ben profundament. Gràcies per compartir aquest moment i aquesta deliciosa música.

Una abraçada

labruixoleta ha dit...

Caram... jo tb voldria ser-hi en aquella classe. Tinc la sensació que ja hi he estat una estona.

I mentre escolto/veig, l'Ani Choying Drolma, i m'iganino guidaa per la seva veu, i la d'"Ella", si que em quedo com surant a l'aigua.

Un moment molt ben descrit.
Una abraçada flotant :-)

Anònim ha dit...

Hola MyT,
Ja m'agradaria poder expressar tota la experiència, però em sembla que s'han de viure aquestes coses.
Només puc fer com un dibuix del que sento fent txi kung o tai txí....
Tu ja ho deus saber fa temps..jo he trigat, però es curiós, com pots esta com "levitant", com hipnotitzat" i al mateix temps ser tant conscient de tot el teu cos i de tot el que t'envolta.
I la monja...una passada la monjeta!! ;-))

Unaa abraçada i bon cap de setmana

Anònim ha dit...

Bruixeta,
Hi ha "profes/as" que transmeten el que fan i n'hi ha que no. Tinc sort d'haver ensopegat amb una que si.
I quan posa a la Choying sembla un "fumadero" d'opi, tots com levitant, amb els ulls tancats...
Es com si compartíssim el moment entre tots els que hi som. Al menys es el que jo sento.

Bé, gràcies per dir que esta ben descrit, doncs pensava que potser no quedava clar...

Una abraçada de nadó dins l'aigua !! I bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

Me gusta lo que describes. Una voz puede transportar, al igual que la música. Sólo hay que dejarse llevar...

Un beso.

Kamal ha dit...

Sakkarah!!
Como tu dices, una voz puuede tener mucho poder, puede transportarte allí donde quieras o donde tu te dejes llevar, claro.
Y hay dias en que la sensacion de control sobre ti mismo, la sensacion de relax ...etc..hace que medites como si estuvieras levitando! ;-))

Unos besos!