dimarts, 20 de maig de 2008

Itaca








( Si vols fer PAUSA prem || )

Fent el tafaner pel You Tube he trobat una peça de'n Lluis Lllach.
Molts varem créixer amb ell, amb en Raimon i molts d'altres.
Ells van ajudar a creure en que un mon millor era possible.

En K. Kavafis , poeta conscient de que els traumes, els tabús, tot tu emportes amb tu si canvies de lloc, de ciutat i de que els has de treure de dins teu, doncs anar-se'n no serveix de res, va escriure aquest Viatge a Itaca que en Lllach va musicar.

Fins aquí tot correcte. Però el vídeo que vaig obrir era de un concert de'n Lllach cantant el Viatge a Itaca. Els records del que representava fa uns anys van arribar tots junts. Per a uns era l'expressió de un viatge personal, com el que intentem fer molts. Per altres era com un viatge col·lectiu, com a país, que ens duria a la llibertat i a la utopia...Per alguns , les dues coses.

A part dels records, en el vídeo hi surten espectadors....i, renoi! resulta que fins i tot hi està en Pep Guardiola, compartint esperances amb molts. Si, en Pep, el proper entrenador del Barça. Bé, és una bona senyal. També n'hi ha d'altres...si el mireu, els podreu reconèixer...

Lletra de la cançó:
I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.


II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.


III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Viatge a Itaca ( Lluis Llach)


I el vídeo amb les "personalitats":

( per fer pausa a la música del principi prem || )



No sé si mai arribaré a veure Itaca,
però si sé que fa anys que m'acompanya
i que sempre estarà amb mi.

8 comentaris:

labruixoleta ha dit...

Emocionant, viatjar...

...aquest post, emocionant, tb.

Una abraçada :-)

Kamal ha dit...

I anar a Itaca amb en Llach també està prou bé. ;-))

na abraçada-

Sakkarah ha dit...

Me ha parecido preciosa...Y me ha venido bien leerlo. La releeré varia veces.

Un beso muy grande.

Joana ha dit...

Som molts i moltes els que vam créixer amb aquestes cançons i els seus autors. Jo no em perdia cap concert. Recordo " el vent" d'en Raimon, canatant-lo fins a quedar afònica!!!
Continuarem fent camí...Kamal! cap a Itaca!
Bona resta de setmana!

k ha dit...

Hola Sakkarah,
celebro que Itaca te dé un buen viaje, lleno de experiencias i de todo lo que desees.

Un beso

Kamal ha dit...

Hola Joana,
Jo vaig cantar amb en Raimon el Digue'm no, L'Estaca amb en Lluis, amb en Quico Pi de la Serra...etc, però sempre acaba corrent davant dels grisos, paraula ja oblidada i de inigualable contingut Poètic. ;-)))

Veig que tu ja saps el que volen dir les Itaques. Benvinguda al Club.

Una abraçada.

Myt ha dit...

Quina vibració més alta la d'aquesta peça musical que després d'anys i anys, segueix tenint la mateixa força quan l'escoltes, que et porta a emocionar-te i sentir una tremolor molt especial que et recorre per dins...

Que no forcem gens la travessia i fondegem l'illa de ben vellets doncs el viatge, tot i les tempestes que espanten i desequilibren a voltes, bé s'ho val.

Una abraçada

Kamal ha dit...

Si MyT, no ha perdut força, segueix vigent, al menys en el cap de els qui la varem viure.

Petons1