diumenge, 4 de maig de 2008

Anthony de Mello


Unes frases de Anthony de Mello per passar l'estona..




Els deixebles estaven embardissats en una discussió sobre la sentència de Lao Tse:

"Els que saben no parlen; Els que parlen no saben"

Quan el Mestre va entrar on aquells eren, li van preguntar quin era el significat
exacte d'aquelles paraules.
El Mestre els va dir: Qui de vosaltres coneix la fragància de la rosa?
Tots la coneixien.
Llavors els va dir: Expresseu-ho amb paraules.
I
tots van guardar silenci

. . . . . . . .


El Mestre sempre permetia que cada qual creixés al seu propi ritme.
Que se sàpiga, mai no va pretendre "pressionar" ningú.
I ell mateix ho explicava amb la següent paràbola:

"Una vegada, en observar un home com una papallona

lluitava per sortir del seu capoll,

amb massa lentitud per al seu gust,

va tractar d'ajudar-la bufant delicadament.

I en efecte, la calor del seu alè va servir per accelerar el procés.

Però el que va sortir del capoll no va ser una papallona,

sinó una criatura amb les ales destrossades.


Quan es tracta de créixer, va concloure el Mestre,

no es pot accelerar el procés,

perquè l'únic que pot aconseguir-se és avortar-lo.

. . . . . .


Quan arribava un nou deixeble, aquest era el "catecisme" a què solia sotmetre'l el Mestre:

- Saps qui és l'única persona que no haurà d'abandonar-te mai en la teva vida?

- Qui?

- Tu.


- I saps qui té la resposta a qualsevol pregunta que puguis fer-te?

- Qui?

- Tu.

- I pots endevinar qui té la solució a tots i cada un dels teus problemes?

- Em rendeixo...

- Tu.


. . . . . . .


JO SÓC

Una dona estava agonitzant.
De sobte, va tenir la sensació que era portada al cel i presentada davant del Tribunal.

-Qui ets?, va dir una veu

-Sóc la dona de l'alcalde, va respondre ella.

-t'he preguntat qui ets, no amb qui estaves casada.

-Sóc la mare de quatre fills.

-t'he preguntat qui ets, no quants fills tens.

-Sóc una mestra d'escola.

-t'he preguntat qui ets, no quina és la teva professió.

I així successivament... respongués el que respongués, no semblava donar

la resposta satisfactòria a la pregunta: Qui ets?

-Sóc una cristiana.-t'he preguntat qui ets, no quina és la teva religió.

-Sóc una persona que anava tots els dies a l'Església i ajudava als pobres i necessitats.

-t'he preguntat qui ets, no què feies.

Evidentment, no va aconseguir passar l'examen, per la qual cosa va ser enviada novament a la terra.
Quan es va recuperar de la malaltia, va prendre la determinació d'Esbrinar QUI ERA, i tot va ser diferent.
La teva obligació és ser.
No ser personatge, ni ser ningú , no ser això o allò de més enllà, perquè això condiciona molt,
si no simplement SER.
. . . . . . .


Encara que no sàpigues explicar-ho, creix a poc a poc, sense presses, només tu saps la resposta, només tu saps com...només has de SER.



14 comentaris:

llum ha dit...

Mestre, i tu... qui ets?

:P

M'ha agradat aquest post!

joan ha dit...

No saps com em vénen de bé aquestes frases d'Anthony de Mello ( que he de confessar no conec però que ara amb la inestimable ajuda de google cercare :) , ) parafrassejant a Lao Tse, de vegades encara que intuieixes les coses cal que latres te les diguen i reeteixen i te les confirmen.
A més me quedat molt pensatiu amb la primera sentència, potser no hi ha paraules per a certes coses però tal vegda també és perquè no ens hem enesnyat o no hem aprés, o no hem desenvolupat com calia altres llenguatges a banada del verbal:)
Kamal moltes gràcies pel premi que em vas donar dies abans i sobretot gràcies perquè així he pogut arribar-hi ací.
Una abraçada

labruixoleta ha dit...

Ostres, molt bons tots.

El primer, m'ha encantat. Amb el teu permís, el copio i qualsevol dia d'aquests el penjaré amb el blog (degudament referenciada la font)

I n'hi ha un altre que tb és molt encertat, pq la resposta a alguns dels meus dubtes, la tens TU! ;-))

Bona nit! :-)

Kamal ha dit...

Llum..molt bona jajaja! M'has pillat!
La resposta correcta es: No en tinc ni idea! ;-))
Et podria dir coses com que igual que no es pot transmetre una sensació, tampoc puc definir-te com visc el Ser en mi, però m'estaria passant 3 pobles. També et podria dir allò de que , en veritat, soc un alumne que només s'apunta les coses que creu li poden anar be... o et podria dir que jo, en el fons, per a tu, soc el reflex de la teva mirada.
Ara, la veritat: No en tinc ni idea! Sorry!! ;-)))

Una abraçada ben forta.

Kamal ha dit...

Hola Joan, me'n alegro de que les frases t'agradin.
A mi també em passa que a vegades em cal que algú em digui una frase per que se'm faci conscient, doncs la tenia com amagada al subconscient i, de cop, pren forma.
No estic segur si el problema es no trobar la frase adequada o que veritablement , es casi impossible posar-hi paraules a una sensació, per allò de que les sensacions, emocions, etc, els hi pots posar moltes etiquetes, però casi sempre et quedes curt.

I gràcies a tu per escriure a qui.

Una abraçada1

Kamal ha dit...

Bruixoleta, ja li diré en De Mello que t'agraden les seves frases. ;-))

Tot el que poso en el blog, sigui meu o, com ara, de una altre, ho pots posar sempre que tu vulguis en el teu o allà on vulguis. De debò. I si a més la frase no es meva, doncs imaginat...no cal ni referència. Bé potser si dir de qui es, del De Mello, (que ja em comença a donar enveja...;-)) )

A mi no em diguis que la resposta als teus dubtes la tinc jo, que em poso vermell. ;-)))
Ja m'agradaria a mi tenir respostes , encara que només fossin les meves.
Però que consti que això que has dit, m'ha arribat a l'ànima, si es que en tinc...ah si! al cervell!! ;-))

Una abraçada i...(la resposta la tens TU, apa.)

joana ha dit...

Molt bones i interessants, les frases.
Però, quina foto!!!!!!!!!!!!!
:-)

Joana de Mallorca

Myt ha dit...

Hola Kamal!

Considero a Anthony de Mello un dels mestres amb més saviesa que hi ha hagut. Si apliquessim molts dels seus missatges, crec que seríem molt més feliços.

Per sort, per internet, es poden aconseguir ja molts llibres traduïts. Una de les coses que més m'ha agradat integrar d'ell és pensar que la nostra infelicitat o infelicitat depenen més de la manera com percebem i ens enfrontem als esdeveniments que la pròpia naturalesa dels mateixos. Així no ens fem víctimes sinó responsables de tot allò que vivim.

Un petonàs! cada dia és més maco el teu espai. felicitats!

Sakkarah ha dit...

Me gusta Anthony de Mello, tengo libros de él muy buenos para la reflexión. Un beso.

Habibi ha dit...

Les frases de l'Anthony de Mello conviden a reflexionar.

A mi m'agrada aquella que diu:
"es evident per mi, però això no significa que sigui cert"

Ah.. Joana, estic d'acord amb tu: "Quina foto!!!" ;)

Kamal ha dit...

Si Joana, la foto no està malament, oi? Es que em va agradar i vaig pensar "cridava" l'atenció...;-)))

PTons

Kamal ha dit...

Hola MyT,
És una forma d'enfocar la vida molt més responsable, si. Fent-ho així, ets tu qui pren el control dels esdeveniments.
Hi ha tantes coses que s'haurien d'ensenyar ja a les escoles...
Segurament viuríem molt més feliços i conscients de tot.

Petons!!

Kamal ha dit...

Hola Sakki....jo no tengo ningún libro de A. de Mello, pero sus citas, frases, relatos, corren por todos lados. Y, la verdad, es que hay que tenerlo muy presente.

Besos!!!

Kamal ha dit...

Habibi,
Jo també vaig a reflexionar:
"Es evident per a mi que la foto crida l'atenció, però això ...ummm! vol dir que es cert?"

Petonarros!