dimarts, 3 de juny de 2008

Un dia més





Ja sé que l'he posat fa un temps, però es que m'agrada....


Un dia més. Això és el que importa, un dia més i un altre....

No sé quan va ser. Ahir? Abans d’ahir?.....el costat dret me’l sentia cada cop més.
Era pel matí ben d’hora, el sol despuntava...igual que el dolor.
Vas ser aquella relliscada?...No, saltant, segur.
18 graus, sol, humitat de un 66% i absència de núvols. Es prepara un dia esplèndid.
Ara sortiria i aniria a veure Barcelona des de Collserola, veuria com es desperta la ciutat, com es van omplint els carrers de cotxes, de soroll...
Avui no hi aniré. Avui no em toparé amb els cavalls pels camins de la muntanyeta.
Restaré pensant a ca meva.
No va ser de sobte, no, va anar venint a poc a poc, sense adonar-me’n, cada cop mes fort.
Ara el dolor m’impedia seure mes de 5 minuts i havia d’estar estirar de un costat, però anar canviant sovint.
La meditació i la relaxació m’ajuda molt. Intento allò del “viatge astral”, sortir-me del meu cos i mirar-m’ho des de fora. I deixar passar els sorolls, els pensaments, els dolors....
Les proves diuen...probable fissura de la L1 o del Sacre.. collonut! No pots seure, estirar-te al sofà, etc... I t’has de calmar l’intens dolor.
Bé, fins aquí els fets.
I ara?
Ara s’obra davant meu un espai poc transitat, l’espai de la paciència i la contemplació.
No pots llegir gaire, ni fer coses amb l’ordinador...Ahhhh! Què fer?
Sortir a la terrassa i escoltar els ocells, escoltar música, ensumar la barreta d’inciens que has posat, contemplar les figures que va formant el fum a mida que va ascendint, veure la posta de sol darrera el Walden, edifici singular d’en Bofill que amaga una mica la posta de Sol i li dona un caire fantasmagòric......
Només son de 3 a 6 mesos.
D’aci a 20 dies Menorca m’espera. Hi he d’anar , la Illa del Vent i jo tenim una cita des de fa molts d’anys.
Crec que per 1er. cop en la vida m’enduré un portàtil de vacances.. Hi aniré posant les cites amb l’Illa, Cala Trebaluger...bé aquesta potser no hi arribi, llavors, Cap de Cavalleria al capvespre, Illa d’en Colom...i, sobretot, les cites amb el silenci de sota l’aigua. El silenci, els peixos, el mar i tu, tots dos fosos, quiet com surant, el mes petit moviment et canvia la perspectiva, apareix un banc de peixets platejats, gires una mica i tota la flora verda submarina se t’empassa i t’enfosqueix l’entorn...., roques, aigua...silenci, nomes el lleu soroll del teu moviment suau.....
Bé, cultivar el silenci no és mala cosa, provaré. De fet , sota l’aigua es com estar en un mom diferent on el cos no pesa, on la gravetat no té tanta força.
Bé, ja tinc coses per fer aquests 3 mesos.
Escriure poc, potser, però no passa res, es que estaré sota l’aigua.


Així, doncs, esta decidit, em submergiré i partiré cap a l’oest, m’ho emportaré tot, la meva ànima i jo, seguint la llum , cap enllà on no hi ha núvols, ni foscor, nomes aigua i llum,calma i silenci...
Ara torno.

dimarts, 27 de maig de 2008

El teu cos es al meu costat



Forever In Love - Kenny G


TU CUERPO ESTÁ A MI LADO..
.


Tu cuerpo está a mi lado

fácil, dulce, callado.

Tu cabeza en mi pecho se arrepiente

con los ojos cerrados

y yo te miro y fumo

y acaricio tu pelo enamorado.

Esta mortal ternura con que callo

te está abrazando a ti mientras yo tengo

inmóviles mis brazos.

Miro mi cuerpo, el muslo

en que descansa tu cansancio,

tu blando seno oculto y apretado

y el bajo y suave respirar de tu vientre

sin mis labios.

Te digo a media voz

cosas que invento a cada rato

y me pongo de veras triste y solo

y te beso como si fueras tu retrato.

Tú, sin hablar, me miras

y te aprietas a mí y haces tu llanto

sin lágrimas, sin ojos, sin espanto.

Y yo vuelvo a fumar, mientras las cosas

se ponen a escuchar lo que no hablamos


Jaime Sabines




dijous, 22 de maig de 2008

Els Fills


I tu on vas?



Quan encara feia poc que havia tingut la primera filla i encara pensava en llençar fletxes, va caure a les meves mans un poema de'n K. G. que duia per títol "Els teus fills". El que hi deia em va semblar un consell immillorable per a la paternitat. El vaig penjar de la pared per poder-lo veure de tant en tant i no oblidar el que hi deia.
Ara ja fa temps que les fletxes fan la seva via, ja fa temps que el poema va ser despenjat de la pared. I, ara, ha tornat a caure davant el meus ulls el mateix poema.
He volgut fer una ullada cap en darrera per veure si la inclinació de les fletxes va ser la adequada perquè la felicitat les acompanyés durant el seu camí.


ELS TEUS FILLS

Els teus fills no son els teus fills

són fills i filles de la vida

desitjosa de si mateixa.

No vénen de tu, sinó a través de tu

i encara que estiguin amb tu

no et pertanyen.

Pots donar-los el teu amor,

però no els teus pensaments, doncs,

ells tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cossos,

però no les seves ànimes, perquè elles,

viuen a la casa del demà,

que no podem visitar

ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te a ser com ells,

però no procuris fer-los semblants a tu

perquè la vida no retrocedeix,

ni es deté en el ahir.

Tu ets l'arc del qual, els teus fills

com a fletxes vives són llançats.

Deixa que la inclinació

a la teva mà d'arquer

sigui per a la felicitat.



Khalil Gibran

Ja no et pertany i és feliç!

dimarts, 20 de maig de 2008

Itaca








( Si vols fer PAUSA prem || )

Fent el tafaner pel You Tube he trobat una peça de'n Lluis Lllach.
Molts varem créixer amb ell, amb en Raimon i molts d'altres.
Ells van ajudar a creure en que un mon millor era possible.

En K. Kavafis , poeta conscient de que els traumes, els tabús, tot tu emportes amb tu si canvies de lloc, de ciutat i de que els has de treure de dins teu, doncs anar-se'n no serveix de res, va escriure aquest Viatge a Itaca que en Lllach va musicar.

Fins aquí tot correcte. Però el vídeo que vaig obrir era de un concert de'n Lllach cantant el Viatge a Itaca. Els records del que representava fa uns anys van arribar tots junts. Per a uns era l'expressió de un viatge personal, com el que intentem fer molts. Per altres era com un viatge col·lectiu, com a país, que ens duria a la llibertat i a la utopia...Per alguns , les dues coses.

A part dels records, en el vídeo hi surten espectadors....i, renoi! resulta que fins i tot hi està en Pep Guardiola, compartint esperances amb molts. Si, en Pep, el proper entrenador del Barça. Bé, és una bona senyal. També n'hi ha d'altres...si el mireu, els podreu reconèixer...

Lletra de la cançó:
I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.


II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.


III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Viatge a Itaca ( Lluis Llach)


I el vídeo amb les "personalitats":

( per fer pausa a la música del principi prem || )



No sé si mai arribaré a veure Itaca,
però si sé que fa anys que m'acompanya
i que sempre estarà amb mi.

dilluns, 19 de maig de 2008

ÚNICAS




Hi ha un marca de Cava que organitza , ara al Juny, el IV Festival "Únicas".
És un Festival d'intèrprets femenines que faran al Palau de la Música.
Enguany hi sortiran dones com:
Sinèad O'Connor, Suzanne Vega ...i...i...La monjeta Nepalí!

L'article anterior era com a presentació d'aquesta dona...es veia a venir?
El Programa aquí.

L' Ani Choying Drolma surt el 16 de juny a les 21.30 h.
La seva web aqui.

Perquè ho dic?
Fàcil...perquè m'encanta.

Surten més dones , si, però a gustos.....

Un altre retall aquí.
(si vols parar la música del principi, prem || )

Fins ara.

dijous, 15 de maig de 2008

Ani Choying Drolma



Comença la classe: Ella, la "profa" s’acosta al tocata i posa musica.

S’inicien els exercicis. La seva veu es càlida, suau, com quan et parlen a cau d’orella, molt baix.

Diu...”e q u i l i b r a a a” . Quan dona classes es posa com en trance, com en trànsit, com si estigués fent un viatge astral i et parlés des d'allà.

Comences a moure el cos, suaument, balancejant-te ara a l’esquerra, ara a la dreta, a poc a poc, els peus arrelats al terra, tot el pes del teu cos damunt els peus, perceps tot el peu en la seva amplitud, gruixut, etc., els dits, el taló, tot el contorn, tot ben arrelat contra el sol del gimnàs. Les teves cames van notant alternativament tot el teu pes , com si per dins estiguessin plenes d’aigua que va de un costat a l’altre del cos.

De cop sens una musica de fons......molt suau, una veu ..unes notes, tot com en somnis.

Ara toca “netejar” el cos. Ella , molt suau i dolça diu ben baixet...... m p i a”. Ja casi no parla, només pronuncia un tros de la paraula, es un so que t’arriba fins el més profund de tu, es com si la seva veu vingués d’ultratomba.

Vas “netejant”, et mous molt lleugerament fent un petit moviment lateral de balanceig. La música sona. De mica en mica va apareixent, es com una veu que ho envolta tot. El volum esta bastant baix, però la seva veu t’acompanya en el teu moviment. Tanques els ulls.



Ella diu...” e n r a i z a” Casi no se sent, imperceptible, càlida , humida, ho diu molt lentament , la seva veu va directe al teu cervell, que ara ja sura per tota la classe.

Et mous, també de esquerra a dreta, les cames un mica obertes, el cos una mica baix, l'esquena recta, els peus arrelats al terra, la pelvis una mica cap endins, com amagant el cul, gires de una costat al l’altre, el Tan Tien, l’esfera interna d’energia que està per sota el melic, també gira.
El teu cos dibuixa un vuit imaginari, els ulls tancats, mig hipnotitzat, repeteixes una vegada i un altra cada moviment.....tot tu estàs com somiant.

La musica ja es a tot l’ambient, en l’aire que respires....la veu que canta encara es mes suau que la d'Ella, però es la única que es pot escoltar. Tots som en moviment, però cap soroll pertorba el silenci de la música, no s'escolta ni una mosca, nomes de tant en tant a Ella donant classe de Tai Txí i a Ani Choying Drolma cantant.

Choying ara ja ocupa un lloc per sempre en el teu cervell, en el teu cor. Ha penetrat pels teus porus i ara circula per tot tu barrejada amb l'oxigen que inhales. Choying et porta cap on t'aconsella Ella, et guia en la foscor dels ulls clucs. Pots quedar-te com els nadons, surant en l'aigua i meravellat.


Qui es Ani Choying Drolma? Una monja del Nepal que canta ...

La vols veure sencera?

(prem la pausa de la musica del principi)

dilluns, 12 de maig de 2008

Yi Jing i Barri Gótic.



Els matins que fa sol dona gust fer un tom pel Barri Gòtic, encara que estigui ple de turistes.

Sens l’escalfor humana a flor de pell, es respira bon rotllo...es clar, gairebé tots estan de vacances. Hi ha músics arreu i les pedres fan ressonar les notes.

L’altre dia hi passejava.

Havia estat pensant en una text del I Jing, Yi Jing, Y Txing o com es digui.

Si, el Llibre de les Mutacions o Llibre del Canvis, que data d’entre 3000 i 500 anys A.C. (amb les modificacions). És com la bíblia Xinesa.

Molts creuen que només és un llibre oracular, es a dir, per a preveure el futur.

Altres l’etiqueten com a llibre filosòfic i ple de saviesa.

La qüestió es que tenia una cosa que em rondava pel cap.


Havia llençat tres monedes 6 vegades, és el mètode més senzill.

Segons el que surti (cara o creu) vas fent ratlles a un paper.
Quan ja tens l’hexagrama , vas i llegeixes el que t’ha sortit.

Em va sortir:

GOU (La Trobada - 44)

qian (el cel)

sun ( el vent)

I deia:

“Si has tret aquest hexagrama posat a reflexionar sobre el dinamisme dels encontres o trobades. El Cel domina el vent, però el vent trastoca tot el que troba sota el cel. El trigrama inferior, SUN, encara que està dominat, no està en posició d’obediència total.
El vent bufa per tot arreu sota el cel i sobre la terra, i allà ho troba tot. Etc.”

Segons si han sortit més creus o més cares, serà una línia forta o suau.

Si la línia forta és la 1, llavors:

“Arribat a certa maduresa, la veritable naturalesa dels éssers i de les coses sorgeix com si mai hagués estat reprimida. Si es bona, millor. Si es dolenta, llavors, t’has d’oposar a ella sense pietat".

Però si es la 2:

“La trobada entre un home i una dona que tenen els mateixos ideals conclourà en una ajuda reciproca preciosa. Si son massa diferents, no sortirà res de bo..”


Doncs, bé....assegut a les escales de pedra de la plaça del Rei, recordava les frases.

Ja havia deixat de pensar si eren adients o no al meu “problema” quan me’n vaig adonar.

Feia estona que rumiava sobre coses que no eren el meu “problema”. Rumiava sobre moltes coses de la vida, la naturalesa, les relacions, el pas del temps...i els canvis...

Potser si que cal veure’l com una cosa més que oracular, doncs no deu ser per casualitat que J.L. Borges va escriure un poema al principi de la traducció del xinés feta per Richard Wilhelm i en K.G. Jung va escriure el pròleg del mateix llibre. En H. Hess i d’altres com Mao Tse Tung també l’han utilitzat...

Et pot ser útil per enfocar els problemes des d'un punt de vista diferent?

Et dona una noció de canvi al teu estat?

Et fa rumiar sobre tot el que existeix?

Llença les 3 monedes i prova-ho!.

diumenge, 4 de maig de 2008

Anthony de Mello


Unes frases de Anthony de Mello per passar l'estona..




Els deixebles estaven embardissats en una discussió sobre la sentència de Lao Tse:

"Els que saben no parlen; Els que parlen no saben"

Quan el Mestre va entrar on aquells eren, li van preguntar quin era el significat
exacte d'aquelles paraules.
El Mestre els va dir: Qui de vosaltres coneix la fragància de la rosa?
Tots la coneixien.
Llavors els va dir: Expresseu-ho amb paraules.
I
tots van guardar silenci

. . . . . . . .


El Mestre sempre permetia que cada qual creixés al seu propi ritme.
Que se sàpiga, mai no va pretendre "pressionar" ningú.
I ell mateix ho explicava amb la següent paràbola:

"Una vegada, en observar un home com una papallona

lluitava per sortir del seu capoll,

amb massa lentitud per al seu gust,

va tractar d'ajudar-la bufant delicadament.

I en efecte, la calor del seu alè va servir per accelerar el procés.

Però el que va sortir del capoll no va ser una papallona,

sinó una criatura amb les ales destrossades.


Quan es tracta de créixer, va concloure el Mestre,

no es pot accelerar el procés,

perquè l'únic que pot aconseguir-se és avortar-lo.

. . . . . .


Quan arribava un nou deixeble, aquest era el "catecisme" a què solia sotmetre'l el Mestre:

- Saps qui és l'única persona que no haurà d'abandonar-te mai en la teva vida?

- Qui?

- Tu.


- I saps qui té la resposta a qualsevol pregunta que puguis fer-te?

- Qui?

- Tu.

- I pots endevinar qui té la solució a tots i cada un dels teus problemes?

- Em rendeixo...

- Tu.


. . . . . . .


JO SÓC

Una dona estava agonitzant.
De sobte, va tenir la sensació que era portada al cel i presentada davant del Tribunal.

-Qui ets?, va dir una veu

-Sóc la dona de l'alcalde, va respondre ella.

-t'he preguntat qui ets, no amb qui estaves casada.

-Sóc la mare de quatre fills.

-t'he preguntat qui ets, no quants fills tens.

-Sóc una mestra d'escola.

-t'he preguntat qui ets, no quina és la teva professió.

I així successivament... respongués el que respongués, no semblava donar

la resposta satisfactòria a la pregunta: Qui ets?

-Sóc una cristiana.-t'he preguntat qui ets, no quina és la teva religió.

-Sóc una persona que anava tots els dies a l'Església i ajudava als pobres i necessitats.

-t'he preguntat qui ets, no què feies.

Evidentment, no va aconseguir passar l'examen, per la qual cosa va ser enviada novament a la terra.
Quan es va recuperar de la malaltia, va prendre la determinació d'Esbrinar QUI ERA, i tot va ser diferent.
La teva obligació és ser.
No ser personatge, ni ser ningú , no ser això o allò de més enllà, perquè això condiciona molt,
si no simplement SER.
. . . . . . .


Encara que no sàpigues explicar-ho, creix a poc a poc, sense presses, només tu saps la resposta, només tu saps com...només has de SER.



dimecres, 30 d’abril de 2008

Pluja de Premis!





Fa dies va començar a ploure i segueix. Ara sembla que cauen Premis.
Aquest cop és el Premi d'Honor que m'ha passat Sakkarah.
Bé, només em queda donar les gràcies i dir que els hi donaria a alguns , igual que als anteriors, per molts motius, entre ells ...què fan i com son, doncs la poesia es pot expressar de moltes formes.

Em recordaràs quan bufi el vent de l'oest
Sobre els camps d'ordi
Pots notar el sol en el cel gelós
Quan caminem pels camps d'or
Quan caminem pels camps d'or
Quan caminem pels camps d'or



I com diu l'Sting...

You'll remember me when the west wind moves
Upon the fields of barley
You'll forget the sun in his jealous sky
As we walk in fields of gold

So she took her love
For to gaze awhile
Upon the fields of barley
In his arms she fell as her hair came down
Among the fields of gold

Will you stay with me, will you be my love
Among the fields of barley
We'll forget the sun in his jealous sky
As we lie in fields of gold

See the west wind move like a lover so
Upon the fields of barley
Feel her body rise when you kiss her mouth
Among the fields of gold

I never made promises lightly
And there have been some that I've broken
But I swear in the days still left
We'll walk in fields of gold
We'll walk in fields of gold

Many years have passed since those summer days
Among the fields of barley
See the children run as the sun goes down
Among the fields of gold

You'll remember me when the west wind moves
Upon the fields of barley
You can tell the sun in his jealous sky
When we walked in fields of gold
When we walked in fields of gold
When we walked in fields of gold

Fields of Gold. Sting

dilluns, 28 d’abril de 2008

Lluny





Lluny .

Silueta i ombra,

Petjades d’anada.

Sol de capvespre .

Pinzellada al contrallum

Cel rogent .

Passes desdibuixades.


Lluny

Un cop més .

Silenci i música,

Llum i foscor sota el cel.

Nit de l’anima .

Silueta a l’horitzó.

Esquena sense cara.


Lluny .

Veus, tambors, saxo o violí.

Nu ell, nu el silenci .

Música .

I una llàgrima esborrarà

la darrera petjada .


I la tarda cau

sota el cel rogent,

Lluny.

divendres, 25 d’abril de 2008

Premi Dardo





Na boirina ha tingut a bé donar-me un premi Dardo.
Per descomptat, totalment immerescut, però què hi farem...El mínim es agrair-li.
I passar el premi. Problemes, doncs al menys 5 blogs son comuns i d'altres fa poc que els hi han donat. Tot plegat...per repartir-lo, n'he escollit uns quants per la seva voluntat, constància, qualitat i per fer els blogs amb tota la seva ànima a:

Sakkarah

Tai Txí - Qi Gong

nada soy, nada me pertenece

Mantras del Mundo

Les Llunes d'Eva

L'Estació

Un cos sóc, nu

Petons a tots i ara torno.

dilluns, 21 d’abril de 2008

Shirai


El proper dijous 24 de abril el grup Shirai dona un Concert a l'Església del Pi de Barcelona.


Qui son?

Shirai és un grup de música profunda i de gran bellesa que expressa un nou concepte musical: fusiona l'increïble so que emeten els bols i el didgeridoo, instruments realitzats amb cristall de quars tots ells, amb les veus humanes, el violí, la percussió i altres instruments vibracionals com són els bols tibetans i els gongs. Més informació a la seva web.
A la seva web trobareu més informació sobre qui son, instruments que toquen, components, efecte sobre la salud dels bols de cristall de quars, etc.

Un video de You tube




Més info aqui.

Es per si hi voleu anar

dimecres, 16 d’abril de 2008

Feng Shui ?





Quan vaig obrir la porta del Tai Txí i el Txí Kung vaig descobrir que existia tot un submón, per dir-ho de alguna manera.

Hi havia portes per parar un carro. Cada porta duia un rètol:

Meditació, Tao, Budisme, Medecina Xinesa, Acupuntura, mantrams, xakres, art marcial, wu shu, la teoria dels 5 elements, bioenergètica, gemmologia, cromoteràpia, tantra, mandales i moltes, moltes més.
Una d’elles la vaig deixar per més endavant.
Hi deia:

FENG SHUI

I ara ha arribat el moment. Creia que estava preparat, però no és fàcil.

El terme Feng Shui sorgeix de la conjunció de dos ideogrames xinesos que signifiquen "vent" i "aigua", dos conceptes que per a les tradicions de l'antiguitat es relacionaven amb el flux i la circulació de l'energia vital .


Basant-se en l'experiència, el feng shui recomana com deu ser el teu entorn. Per exemple , recomana no guardar trastos inútils, llençar tot allò que només fa nosa...deixar espai per a noves vivències, etc.....

O sigui, si ets una mica drapaire, has de canviar, has de fer neteja...en definitiva has de deixar anar tot el que et lliga al passat, anar nu cap el futur. De fet, quan et moris no et podràs emportar res a la caixa, oi?

Doncs apa drapaires...aneu-vos acomiadant de tot!!

Tens el costum de guardar coses ja inútils? Conserves les pors, les "bronques", els odis, les tristors....?

Llença-ho tot. Fes neteja, dona les coses que ja no utilitzes. L'actitud de conservar-ho tot és el que t'impedeix fluir.

Deixa que entri aire nou a casa teva . I dins teu també. Viu nu el present.

Fotografia: Gregory Colbert


L'espai que deixaras atraurà tot el que desitgis.

dijous, 10 d’abril de 2008

XI MARATÓ DE TAI- CHI DE CATALUNYA



XI Marató de Catalunya
Trofeo 1er OPEN de Tai-Chi
Diumenge, 20 - Abril- 2008




Com podeu veure en el retol, el proper diumenge 20 d'abril tindrà lloc
la XI Marató de Catalunya de Tai - Chi.
Es farà a la Plaça de la Odisea (Maremagnum) al Port Vell de BARCELONA.
Comença a les 10.00 h del matí i dura fins a les 18.00 h. de la tarda.
I l'accés es lliure i gratuït per a tothom.

Si voleu més informació aneu a aquesta web: Taiji Fushun.org

Encara que l'estil que practico no participa d'aquesta marató, crec
molt interessant aquesta trobada per a donar a conèixer tot el món del Tai Txí.
A més, als voltants de les 13.00 h. es farà una practica de la forma de 24 amb participació de tothom, participants i públic. T'hi pots afegir i fer el que puguis, per tal de gaudir de la sensació que produeix fer Tai Txí.

En consideració a una persona que s'hi entrega en cos i ànima he posat la música de
Hanshan Temple by Buddhist Chanting Group.



Ens veiem allà!!!


dijous, 3 d’abril de 2008

Deshen Shak Dagsay



NOTA URGENT
Avui la casa del Tibet ha anunciat que el concert que s'havia programat pel dijous dia 10 a la Casa del Tibet, per problemes amb l'organització de l'Auditorium de BCN, que organitza el concert d'avui, dons que el concert de dijous es convertira en un TALER_WORK de Mantres amb la Deshen Shak Dagsay. O sigui , tot igual, però serà un taller de mantres. La Casa del Tibet ha emes una nota amb el canvi:

AVISO IMPORTANTE
Informamos que la cantante DECHEN SHAK DAGSAY sólo realizará un concierto este martes, a las 21h, en el AUDITORI DE BARCELONA (c/Lepant, 150). Las entradas se pueden adquirir en las taquillas del Auditori hasta las 21h, también a través de www.telentrada.com o del teléfono 902.10.12.12. Entrada: 30€ a 35€


DECHEN SHAK DAGSAY tiene previsto realizar en la sede de la Fundació Casa del Tibet exclusivamente un taller-work shop de mantras tibetanos, el próximo jueves 10 de abril a las 20h. Entrada: 10 €. (Aforo limitado)



Si voleu parar la música cal apretar el signe: ||


La cantant Tibetana Deshen Chak Dagsay oferirà dos concerts a Barcelona la propera setmana.


CONCERT A L'AUDITORI DE BARCELONA
Dimarts 8 d'Abril a les 21 h.
Entrada 30 €.

Concert-taller Deshen Chak Dagsay
A la Fundació Casa del Tibet
Dijous 10 d'Abril a les 20 h.
Entrada 10 €
(Places limitades Reserves a Secretaria)


Aquest darrer és més econòmic, però també cal reservar l'entrada doncs el lloc és molt petit.
En canvi a l'auditori la capacitat és més gran.

Deshen Chak Dagsay, cantant tibetana resident a Suïssa, canta mantrams tradicionals del Tibet, on va néixer al 1959. És filla del Ven. Dagsay Turku. Rau a Suïssa des de 1962 i durant la seva infantesa i adolescència estudià musica i ball del Tibet. La seva Web
Té CD's tan coneguts com Dewa Che, Shi De i Dcham.

A mi particularment m'encanta la seva veu com de fum càlid...

Si voleu veure un vídeo amb la seva veu:


dimecres, 2 d’abril de 2008

Mester d'Amor






Un poema d'en J. Salvat Papasseit:

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.


El Bes, el petó, com a forma d’expressar tendresa, afecte...no esta tant estès entre nosaltres com faria pensar el fet de viure a una cultura mediterrània amb tanta música , ritme i sensacions a flor de pell...
Tampoc l’abraçada esta gaire estesa.
El Petó, tocar amb els llavis a un altre, a la nostra societat està acceptat entre home i dona, mare i fill...però entre homes no tant, ha costat temps i encara hi ha qui no accepta.
Hi ha diferents tipus de petons:
Petons a una o les dues galtes (salutació) , als llavis (afecte), francès, amb llengua (morreo en castellà), etc.


No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada




Ara bé, què representa el peto o quin efecte produeix?

Com diria en Aveces (ministre del PP):
"Hay dos líneas de investigación”

Una seria la instintiva.
La sensació que et produeix el fet de besar. Això ho podríem deduir del poema d’en Salvat Papasseit, Mester d’Amor o besant nosaltres mateixos i sentin el seu efecte en nosaltres.


I l’altre línia seria la científica.
Existeix àmplia documentació científica que demostra els beneficis de besar una altra persona. Per exemple, estimula la part del cervell que allibera oxitocina al flux sanguini, creant una sensació de benestar. L'oxitocina és una hormona que influeix en funcions bàsiques com enamorar-se, orgasme, part i alletament, està associat amb l'afectivitat, la tendresa i l'acte de tocar.
Els petons apassionats provoquen l'alliberament d'adrenalina a la sang, la que al seu torn augmenta el ritme cardíac, la tensió arterial i el nivell de glucosa en la sang.


¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.


Les dues vies son bones per a conèixer l’efecte de la besada en nosaltres. El benestar, relax, etc, que produeix ja el sabíem abans de que la ciència analitzés , per exemple, l’augment d’oxitocina o adrenalina en sang...Tot i que les sensacions poden estar basades inconscientment en experiències o practiques anteriors, no es pot menysprear el valor del coneixement emocional.

Jo voto per fer-ho, per donar-nos petons i gaudir de la sensació de plaer, com també de la abraçada, el somriure...i tot allò que ens acosti entre nosaltres i ens faci expressar tendresa, afectivitat, amor, escalfor humana, sense pors , sense miraments, sense prejudicis......i sense perdre aquest ritme calent que ens fa que sigui tot el cos qui fa la besada , la abraçada o el somriure...


Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada


dilluns, 31 de març de 2008

TAN TIEN


El Magatzem de l'Energia



Els Taoistes consideren que l'univers i la Terra són sagrats; que el cos humà és un microcosmos on el macrocosmos es reflecteix i reprodueix, i que, per assegurar-nos la salut i el creixement espiritual, és necessari que abundi l'energia bioelectromagnètica, el Txí.

Tots els moviments del Tai Txí tenen com a centre el Tan Tien. Es la zona que s’encarrega del control i l’equilibri, dos conceptes bàsics pel Tai Txí. És el lloc on s’emmagatzema el Txí o energia.

Tan significa Elixir o cinabri mineral utilitzat a l'Alquímia Xinesa per a fer l'elixir de
l’ immortalitat, doncs és considerava que tenia l'equilibri exacte entre el Yin i el Yang.
Tien significa "camp o lloc". L’elixir o també anomenat "perla"es forma en el TT i es on es combinen totes les energies.

En el taoisme i la medecina xinesa només es parla d'un Tan Tien ("zhèng" dona idea de "al mig", "central", "principal"). És el tan-tien situat en la intersecció de les línies vertical des de la coroneta fins al perineu i horitzontal des del melic fins al "ming-men" (o porta de la vida, també entesa com a porta de la vida i la mort, i que és un altre punt important situat a la zona més corbada de les lumbars). Però, segons els estils de Tai Txí es poden considerar que n’hi ha 3 o 5 de Tan Tien. Per exemple per a Feng Zhi Qiang, un representant de l’estil de Tai Txí Txuan, hi hauria 5 TT.

I el Tan-Tien del melic correspondria al tan-tien mitjà, el baix estaria situat sobre el Huiyin (perineu) i el superior en l'esmentat " wán göng" (correspon a al zona del 3er. ull).


Quan parlem, sense més ni més, de tan-tien en tai-txí- txuan, ens estem referint al que està situat a la zona del melic. Imaginem una “perla” o una esfera situada uns 3 cm per sota del melic i una mica endins, entre el melic i un punt entre les lumbars 1 i 2.

És el dipòsit de l'Energia de l'Essència del Cos, Jing, i està relacionada amb els aspectes materials de l'ésser humà, les activitats biològiques, fisiològiques, moviments, actituds, és l'energia que es manifesta com un cos que sent, creix, es mou, etc., i també quan s'altera el seu equilibri, es bloqueja o no circula com correspon es manifesta com a un cos malalt, vell, etc. Permet que cada cèl·lula compleixi la seva funció específica en la conformació de la matèria "cos". Una altra manifestació d'aquesta energia és la que circula pels anomenats meridians d'energia.

Cal sentir el Tan Tien també en la respiració, cal imaginar-se com una esfera de llum a la zona descrita i imaginar-se com s’expandeix en la inspiració de la respiració abdominal, i com s’encongeix en espirar. En la practica del Txí Kung, de tant en tant, s'ha d'anar recollint l'energia del cel, de la terra, de la natura i s'ha de portar cap el Tan Tien i guardar-la

La finalitat serà Guardar tot el Txí allà per poder tenir prou per poder viure en harmonia amb tu, els altres i el cosmos

dijous, 27 de març de 2008

Un conte hindú





Un conte de Rabindranath Tagore

Dos joves s’enamoren i, com sol passar , es volen casar aviat

Ella és una dona molt culta, molt sofisticada i molt rica.

I la dona li diu a ell:
- Només amb una condició.

L’home diu:
- Acceptaré qualsevol condició; No puc viure sense tu.

Ella li contesta:
- Primer escolta la condició i després t’ho penses. No és una condició normal. La condició es que no visquem a la mateixa casa. Jo tinc un terreny molt gran, un llac preciós envoltat d’arbres, jardins i gespa. Et construiré una casa a un costat, just enfront de la meva casa.

L’home li diu:
- Llavors perquè ens volen casar?

Ella li contesta:
- El matrimoni no es destruir-se l’un a l’altre. Jo et dono el teu espai; jo tinc el meu propi espai. De tant en tant, ens trobarem caminant pel jardí. De tant en tant, anant en barca pel llac, de casualitat, ens trobarem. O, a vegades potser t’inviti a prendre té o m’invitaràs tu.

L’home li va dir:
- Aquesta idea és absurda

Ella li contestà:
- Llavors oblidat de la boda. És l’única idea correcta; solament així el nostre amor pot seguir creixent, perquè romandrem sempre frescos i nous. Mai donarem a l’altre per suposat. Tinc tot el dret a rebutjar la teva invitació, igual que tu tens tot el dret a rebutjar la me va invitació; res pertorbarà les nostres llibertats. Entre aquestes dues llibertats creix el meravellós fenomen de l’Amor.

Naturalment, l’home no ho va poder entendre i va rebutjar l’idea.

L'últim poema, Akhari Kavita. Rabindranath Tagore.

dimarts, 25 de març de 2008

AMOR I LLIBERTAT

Mira't dins teu!





Perquè l’amor es converteix en una cadena ?.
Segons en Osho es perquè no hi ha amor de veritat. Si acabes aferrant-te a una altre persona, es que en el fons això és el que buscaves.
Existeix una por subtil a la llibertat, tothom parla de llibertat però ningú s’atreveix a ser veritablement lliure, perquè quan ets lliure de debò estàs sol. Si t’atreveixes a viure sol, seràs lliure.
Però, tots necessitem a un altra persona per no estar sols. No sabem viure amb nosaltres mateixos, sols, i per això creem lligams poséssius per a aferrar-te a una altra persona.
El lligam comença quan li dius a la teva parella que t’estimi només a tu., llavors estàs creant una possessió.

Aquí comença el dilema...vols ser lliure i vols posseir a l’altre i a l’altre li passa el mateix. Comença la lluita.

La solució seria el desaferrament , seria allò de:

No posseeixis si no vols ser posseït” com allò de “no jutgis si no vols ser jutjat”

Segons en Osho, Estimar la llibertat, significa que has arribat a un profund coneixement de tu mateix. Tractant de ser lliure pots saber que amb tu ja en tens prou. Que l’amor no son els lligams, que pots ser independent, que pots compartir el teu ésser amb algú., que pots compartir la teva felicitat, el teu amor o fins i tot , pots compartir el teu silenci. Però, sempre parlem de compartir, no de dependència.
Només quan descobreixis la teva consciencia interior, el teu centre, el teu ésser , l’amor deixarà de convertir-se en un lligam.

Amor , Llibertat i Solitud. (una nova visió de les relacions) OSHO

dissabte, 22 de març de 2008

TIBET I XINA , JOCS OLÍMPICS?

I TU A QUÉ JUGUES?






Si vols parar la música prem la pausa: ||

Els Jocs Olímpics son cada cop més aprop.
I a la Xina cada cop hi ha més morts i més actes contra els Drets Humans.
Ahir l'exercit xinés va matar a Sixuan 20 tibetans per posar una bandera tibetana, prohibida a la Xina.
A més Amnistia Internacional té engegada una campanya anomenada I TU A QUE JUGUES? degut a que amb l'excusa dels Jocs Olímpics la Xina està fent "neteja" dins el seu país. La Xina es la causant del 65% de morts per aplicació de la pena de mort al any en el món. En el 2006, segons fonts oficials, van ser executats 1010 persones (més de 7000 segons altres fonts.)

Degut a tot el que esta passant:
El president del Parlament Europeu, Hans Gert Pöttering, amenaça de boicotar els Jocs de Pequín
Diu que no pot ser que es celebri un espectacle brillant al mateix temps que es reprimeix sanguinàriament un poble.
Veure la notícia de Vilaweb

Ara a la Xina juguen en això:


I la Casa del Tibet fa la següent convocatòria:

¡CONVOCATORIA URGENTE!
CONCENTRACIÓN PACÍFICA
FRENTE EMBAJADA CHINA MADRID
SÁBADO 29 de MARZO de 10h a 12h

POR EL RESPETO A LOS DERECHOS HUMANOS EN EL TIBET Y EL DIÁLOGO ENTRE EL DALAI LAMA Y EL GOBIERNO CHINO
la Fundació Casa del Tibet y el Comité de Apoyo al Tibet (CAT) convocan a todos los ciudadanos del territorio español a participar de una manifestación pacífica frente a la Embajada China en Madrid el próximo sábado 29 de Marzo, entre las 10h y las 12h de la mañana para exigir al Gobierno chino que pare inmediatamente la brutal represión contra el pueblo tibetano e inicie ya el diálogo con el Dalai Lama y sus representantes para buscar solución a un conflicto que ya dura medio siglo.
Sortiran autocars el divendres nit i tornaran el dissabte ala nit des de barcelona.
Es pot signar aqui el manifest.
De moment entre els signants hi ha Raimon Panikkar, Pilar Bardem, Jordi Pujol, Javier Bardem, Carles Puyol, Penelope Cruz, etc....
Ja sé que no importa si qui signa és conegut o no, però a vegades també es bo saber que hi ha famosos que també es "mullen".



Vols jugar amb ella a...?

Stop Killing....In Tibet!!

China, China, China...Out, Out, Out!

What we want?... FREE TIBET!!



I tu.................... a què jugues?



--------------------NOTA---------------------------
El comentari de la Labruixoleta té tota la raó. I potser no he deixat prou clar.
Tot el mal que s'està fent ho fa el govern xinés, no pas el xinesos. L'altre dia a la Casa del Tibet en Ven. Thubten Wangchen, director de la Fund. Casa del Tibet feia una crida a tots, castellans, catalans, francesos....i xinesos, "tant de bo vinguessin xinesos a la protesta" va afegir.
Els xinesos son els primers a rebre la repressió del seu govern i son els primers a qui s'aplica la pena de mort també per motius polítics.

divendres, 21 de març de 2008

FREE TIBET!!



“La violència es la por als ideals dels demés” M. Ghandi





FREE TIBET!! TIBET LLIURE!!! TIBET LIBRE!!

Això és el que cridàvem l’altra dia amb el lama Ven. Thubten Wangchen i d’altres tibetans així com gent d’aquí que es va sumar a la proposta de fer sentir la seva veu en contra la ocupació del Tibet per part de la Xina, així com pels assassinats dels darrers dies.

Després de 3 dies fora, torno, i sembla que el clam s’ha estes a d’altres províncies xineses amb majoria ètnica tibetana, producte d’altres colonitzacions.

El Dalai Lama fa crides al diàleg. I tot i la crida de no-violència, sempre hi ha gent que es pren les coses per la via rapida i en llocs on hi ha hagut colonització xinesa, els tibetans fan pagar als de la ètnia xinesa hun (o han) el rebuig a el govern xinés.

Sempre és el mateix, la manca de llibertat que ofega persones o cultures, ...tan se val que siguin tibetans o Palestins o ...sigui la cultura i/o persones que siguin, tothom té dret a expressar-se en la seva llengua i fer el que vulgui, sempre que no ataqui la llibertat dels altres. Si ni tan sols aprenem a respectar els Drets Humans, poca cosa farem amb aquest món. El Premi Nobel de la Pau atorgat al Dalai Lama es converteix en fum sinó serveix per a res.

Per veure fotos dels assassinats clicar al Tibetan Centre for Human for Rights and Democracy que consti que alguna imatge és una mica forta.

Per anar a la Casa del Tibet: aqui.


"Allò que s'obté amb violència, solament es pot mantenir amb violència" M. Ghandi