dijous, 22 de maig de 2008

Els Fills


I tu on vas?



Quan encara feia poc que havia tingut la primera filla i encara pensava en llençar fletxes, va caure a les meves mans un poema de'n K. G. que duia per títol "Els teus fills". El que hi deia em va semblar un consell immillorable per a la paternitat. El vaig penjar de la pared per poder-lo veure de tant en tant i no oblidar el que hi deia.
Ara ja fa temps que les fletxes fan la seva via, ja fa temps que el poema va ser despenjat de la pared. I, ara, ha tornat a caure davant el meus ulls el mateix poema.
He volgut fer una ullada cap en darrera per veure si la inclinació de les fletxes va ser la adequada perquè la felicitat les acompanyés durant el seu camí.


ELS TEUS FILLS

Els teus fills no son els teus fills

són fills i filles de la vida

desitjosa de si mateixa.

No vénen de tu, sinó a través de tu

i encara que estiguin amb tu

no et pertanyen.

Pots donar-los el teu amor,

però no els teus pensaments, doncs,

ells tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cossos,

però no les seves ànimes, perquè elles,

viuen a la casa del demà,

que no podem visitar

ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te a ser com ells,

però no procuris fer-los semblants a tu

perquè la vida no retrocedeix,

ni es deté en el ahir.

Tu ets l'arc del qual, els teus fills

com a fletxes vives són llançats.

Deixa que la inclinació

a la teva mà d'arquer

sigui per a la felicitat.



Khalil Gibran

Ja no et pertany i és feliç!

15 comentaris:

joana ha dit...

Quin poema més hermós!
I és ben ver tot el que diu.
L'enviaré als meus fills:-)
Joana de Mallorca

Myt ha dit...

Molt sàvies les paraules de Gibran, un gran poeta i mestre!

Aiss els fills! quin gran regal i quina gran prova alhora, veritat?

I la veritat, penso que si com a pares podem aconseguir quelcom semblant al que s'expressa en el poema i estem ben atents a observar com es mouen els nostres fills per la Vida, ens donen grans lliçons de saviesa ben sovint...

Ai quina cucada la imatge del nen al w.c! Recordo que a aquesta edat, era realment un descans quan la increïble energia de la Maria, la meva filla, minvava i s'adormia (fos on fos)

Bon cap de setmana!!! Un petonet

Kamal ha dit...

Oi que si Joana?
La imatge de les fletxes que quan surten de l'arc ja no depenen de tu és definitiva. Desitjo que sigui útil en els teus fills.

PTons!

Kamal ha dit...

Hola MyT,
Quina prova i a pel, sense cap assignatura on et diguin que has de fer.
El poema amaga coses difícils de fer, però només en intentar-ho crec que ja en pots treure profit, tu i "les fletxes"! ;-))
Quan la segona filla anava a pàrvuls més o menys, quan ja seia a un gibrelleta petita per fer les seves coses, van demanar de l'escola una foto de cada nen/a per posar-la damunt cada penjador i així la criatura podia identificar el seu. La meva filla va dur una foto en que estava asseguda a la gibrelleta fent...., estava moníssima!!
Per això aquesta que he posat em recorda llavors i en ella.

Bon Finde! ;-))

Sakkarah ha dit...

Me encanta este poema. Siempre lo tuve en cuenta a la hora de educar a mis hijos, y creo que no me ha dado mal resultado...

Un beso.

labruixoleta ha dit...

en prenc nota i el dia que tingui fills procuraré anar-ho llegint sovint!! Potser inclús faig com tu i m'ho penjo a la paret per tenir-lo ben present!

Una abraçada! :-))

Anònim ha dit...

tot i que no recordo el poema de K.G. penjat a la pared, sí tinc grans records dels anys viscuts en aquell pis de Gran Via. hi vam passar molts anys, moments durs però també tendres experiències. allà hi vam conviure i passar-hi moltes estones, pare i filla. si miro enrere, se'm dibuixa un somriure,.. senyal que les fletxes han trobat el seu camí (Mar).

kamal ha dit...

Pues me alegro Sakkarah de que te fuera bien. El "consejo" es bueno si lo sabes aplicar, claro.

Un beso

kamal ha dit...

Aiiii Bruixeta!!

A que es bo? A mi sempre m'ha encantat. Es sencill, bonic...però el contingut no es apte per a tothom.

Ja ho veuras quan hagis llençat la primera fletxa. ;-))

PTons

kamal ha dit...

Si Mar, les fletxes de moment van de conya...elles soles sense ajuda de ningú. ;-)
No ho recordes , doncs des de el naixament fins els 7 anys, un tros de paper a un pared d'aquella habitació plena d'estanteries amb llibres....es normal que no el recordis, tampoc representava res especial per a tu.

Ui!...ara em posaria a xerrar de records d'aquell pis.....
Mira, millor t'ho dic person to person.

Molts petons...fletxa number one!

Joana ha dit...

Et robo el poema...Pels meus fills.
Et robo la música...Per a mi!
Et robo les paraules...
Et robo el post sencer!!!
Sóc una lladregota , ho sabies?
Que tinguis un bon dia!

Kamal ha dit...

Aiii Joana, benvingudes les lladregotes com tu.
Saps? No has intentat robar-li l'anima mai a ningú? a algú que t'atragué? Jo si...
O sigui que roba tot el puguis, el temps no es etern, aprofita i si vols et deixo l'anima també.

Molts petons!

Anònim ha dit...

pare, quantes estones miro el cel i intento retrobar-te, parlant amb tú i buscant el camí per tenir-te a prop. qué difícil és fa viure sense la teva veu, sense la teva protecció, sense el teu amor.. quantes lliçons ens has donat i qué bonic és tot el que ens has deixat en el record. et trobo molt a faltar i la teva absència em fa plorar cada dia. t'estimo, sempre. MAR

Anònim ha dit...

[url=http://www.blingforfun.com]hip hop jewelry[/url],[url=http://www.blingforfun.com/pendants/cat_9.html]hip hop pendants[/url],hip hop watches,[url=http://blingforfun.com/belts/cat_18.html]bling bling[/url] ,hip hop,[url=http://blingforfun.com/chains/cat_7.html]hip hop chains[/url],hip hop bling,[url=http://blingforfun.com/chains/cat_7.html]iced out chains[/url],[url=http://www.blingforfun.com/chains/cat_7.html]wholesale chains[/url]
hip hop jewelry
wholesale hip hop watches
hip hop rings

Anònim ha dit...

Pare, Josep, encara ara despres de quasi 8 anys que vas marxar se'm dibuixa un somriure quan penso en tu. Hi ha sentiments que mai caduquen i que el pas del temps lluny d'emportar-se'ls els accentua. Sempre et portaré amb mi, alla on vagis. En aquests moments estic emprenent el cami de formar una familia, es un moment carregat de màgia. Et trobo a faltar, ara i sempre. T'estimo, gràcies per fer-me com sóc. No sé si algú llegirá aquest post, però és una manera més de connectar amb tú. La teva filla, Mar