dimarts, 3 de juny de 2008

Un dia més





Ja sé que l'he posat fa un temps, però es que m'agrada....


Un dia més. Això és el que importa, un dia més i un altre....

No sé quan va ser. Ahir? Abans d’ahir?.....el costat dret me’l sentia cada cop més.
Era pel matí ben d’hora, el sol despuntava...igual que el dolor.
Vas ser aquella relliscada?...No, saltant, segur.
18 graus, sol, humitat de un 66% i absència de núvols. Es prepara un dia esplèndid.
Ara sortiria i aniria a veure Barcelona des de Collserola, veuria com es desperta la ciutat, com es van omplint els carrers de cotxes, de soroll...
Avui no hi aniré. Avui no em toparé amb els cavalls pels camins de la muntanyeta.
Restaré pensant a ca meva.
No va ser de sobte, no, va anar venint a poc a poc, sense adonar-me’n, cada cop mes fort.
Ara el dolor m’impedia seure mes de 5 minuts i havia d’estar estirar de un costat, però anar canviant sovint.
La meditació i la relaxació m’ajuda molt. Intento allò del “viatge astral”, sortir-me del meu cos i mirar-m’ho des de fora. I deixar passar els sorolls, els pensaments, els dolors....
Les proves diuen...probable fissura de la L1 o del Sacre.. collonut! No pots seure, estirar-te al sofà, etc... I t’has de calmar l’intens dolor.
Bé, fins aquí els fets.
I ara?
Ara s’obra davant meu un espai poc transitat, l’espai de la paciència i la contemplació.
No pots llegir gaire, ni fer coses amb l’ordinador...Ahhhh! Què fer?
Sortir a la terrassa i escoltar els ocells, escoltar música, ensumar la barreta d’inciens que has posat, contemplar les figures que va formant el fum a mida que va ascendint, veure la posta de sol darrera el Walden, edifici singular d’en Bofill que amaga una mica la posta de Sol i li dona un caire fantasmagòric......
Només son de 3 a 6 mesos.
D’aci a 20 dies Menorca m’espera. Hi he d’anar , la Illa del Vent i jo tenim una cita des de fa molts d’anys.
Crec que per 1er. cop en la vida m’enduré un portàtil de vacances.. Hi aniré posant les cites amb l’Illa, Cala Trebaluger...bé aquesta potser no hi arribi, llavors, Cap de Cavalleria al capvespre, Illa d’en Colom...i, sobretot, les cites amb el silenci de sota l’aigua. El silenci, els peixos, el mar i tu, tots dos fosos, quiet com surant, el mes petit moviment et canvia la perspectiva, apareix un banc de peixets platejats, gires una mica i tota la flora verda submarina se t’empassa i t’enfosqueix l’entorn...., roques, aigua...silenci, nomes el lleu soroll del teu moviment suau.....
Bé, cultivar el silenci no és mala cosa, provaré. De fet , sota l’aigua es com estar en un mom diferent on el cos no pesa, on la gravetat no té tanta força.
Bé, ja tinc coses per fer aquests 3 mesos.
Escriure poc, potser, però no passa res, es que estaré sota l’aigua.


Així, doncs, esta decidit, em submergiré i partiré cap a l’oest, m’ho emportaré tot, la meva ànima i jo, seguint la llum , cap enllà on no hi ha núvols, ni foscor, nomes aigua i llum,calma i silenci...
Ara torno.

dimarts, 27 de maig de 2008

El teu cos es al meu costat



Forever In Love - Kenny G


TU CUERPO ESTÁ A MI LADO..
.


Tu cuerpo está a mi lado

fácil, dulce, callado.

Tu cabeza en mi pecho se arrepiente

con los ojos cerrados

y yo te miro y fumo

y acaricio tu pelo enamorado.

Esta mortal ternura con que callo

te está abrazando a ti mientras yo tengo

inmóviles mis brazos.

Miro mi cuerpo, el muslo

en que descansa tu cansancio,

tu blando seno oculto y apretado

y el bajo y suave respirar de tu vientre

sin mis labios.

Te digo a media voz

cosas que invento a cada rato

y me pongo de veras triste y solo

y te beso como si fueras tu retrato.

Tú, sin hablar, me miras

y te aprietas a mí y haces tu llanto

sin lágrimas, sin ojos, sin espanto.

Y yo vuelvo a fumar, mientras las cosas

se ponen a escuchar lo que no hablamos


Jaime Sabines




dijous, 22 de maig de 2008

Els Fills


I tu on vas?



Quan encara feia poc que havia tingut la primera filla i encara pensava en llençar fletxes, va caure a les meves mans un poema de'n K. G. que duia per títol "Els teus fills". El que hi deia em va semblar un consell immillorable per a la paternitat. El vaig penjar de la pared per poder-lo veure de tant en tant i no oblidar el que hi deia.
Ara ja fa temps que les fletxes fan la seva via, ja fa temps que el poema va ser despenjat de la pared. I, ara, ha tornat a caure davant el meus ulls el mateix poema.
He volgut fer una ullada cap en darrera per veure si la inclinació de les fletxes va ser la adequada perquè la felicitat les acompanyés durant el seu camí.


ELS TEUS FILLS

Els teus fills no son els teus fills

són fills i filles de la vida

desitjosa de si mateixa.

No vénen de tu, sinó a través de tu

i encara que estiguin amb tu

no et pertanyen.

Pots donar-los el teu amor,

però no els teus pensaments, doncs,

ells tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cossos,

però no les seves ànimes, perquè elles,

viuen a la casa del demà,

que no podem visitar

ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te a ser com ells,

però no procuris fer-los semblants a tu

perquè la vida no retrocedeix,

ni es deté en el ahir.

Tu ets l'arc del qual, els teus fills

com a fletxes vives són llançats.

Deixa que la inclinació

a la teva mà d'arquer

sigui per a la felicitat.



Khalil Gibran

Ja no et pertany i és feliç!

dimarts, 20 de maig de 2008

Itaca








( Si vols fer PAUSA prem || )

Fent el tafaner pel You Tube he trobat una peça de'n Lluis Lllach.
Molts varem créixer amb ell, amb en Raimon i molts d'altres.
Ells van ajudar a creure en que un mon millor era possible.

En K. Kavafis , poeta conscient de que els traumes, els tabús, tot tu emportes amb tu si canvies de lloc, de ciutat i de que els has de treure de dins teu, doncs anar-se'n no serveix de res, va escriure aquest Viatge a Itaca que en Lllach va musicar.

Fins aquí tot correcte. Però el vídeo que vaig obrir era de un concert de'n Lllach cantant el Viatge a Itaca. Els records del que representava fa uns anys van arribar tots junts. Per a uns era l'expressió de un viatge personal, com el que intentem fer molts. Per altres era com un viatge col·lectiu, com a país, que ens duria a la llibertat i a la utopia...Per alguns , les dues coses.

A part dels records, en el vídeo hi surten espectadors....i, renoi! resulta que fins i tot hi està en Pep Guardiola, compartint esperances amb molts. Si, en Pep, el proper entrenador del Barça. Bé, és una bona senyal. També n'hi ha d'altres...si el mireu, els podreu reconèixer...

Lletra de la cançó:
I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.


II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.


III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Viatge a Itaca ( Lluis Llach)


I el vídeo amb les "personalitats":

( per fer pausa a la música del principi prem || )



No sé si mai arribaré a veure Itaca,
però si sé que fa anys que m'acompanya
i que sempre estarà amb mi.

dilluns, 19 de maig de 2008

ÚNICAS




Hi ha un marca de Cava que organitza , ara al Juny, el IV Festival "Únicas".
És un Festival d'intèrprets femenines que faran al Palau de la Música.
Enguany hi sortiran dones com:
Sinèad O'Connor, Suzanne Vega ...i...i...La monjeta Nepalí!

L'article anterior era com a presentació d'aquesta dona...es veia a venir?
El Programa aquí.

L' Ani Choying Drolma surt el 16 de juny a les 21.30 h.
La seva web aqui.

Perquè ho dic?
Fàcil...perquè m'encanta.

Surten més dones , si, però a gustos.....

Un altre retall aquí.
(si vols parar la música del principi, prem || )

Fins ara.

dijous, 15 de maig de 2008

Ani Choying Drolma



Comença la classe: Ella, la "profa" s’acosta al tocata i posa musica.

S’inicien els exercicis. La seva veu es càlida, suau, com quan et parlen a cau d’orella, molt baix.

Diu...”e q u i l i b r a a a” . Quan dona classes es posa com en trance, com en trànsit, com si estigués fent un viatge astral i et parlés des d'allà.

Comences a moure el cos, suaument, balancejant-te ara a l’esquerra, ara a la dreta, a poc a poc, els peus arrelats al terra, tot el pes del teu cos damunt els peus, perceps tot el peu en la seva amplitud, gruixut, etc., els dits, el taló, tot el contorn, tot ben arrelat contra el sol del gimnàs. Les teves cames van notant alternativament tot el teu pes , com si per dins estiguessin plenes d’aigua que va de un costat a l’altre del cos.

De cop sens una musica de fons......molt suau, una veu ..unes notes, tot com en somnis.

Ara toca “netejar” el cos. Ella , molt suau i dolça diu ben baixet...... m p i a”. Ja casi no parla, només pronuncia un tros de la paraula, es un so que t’arriba fins el més profund de tu, es com si la seva veu vingués d’ultratomba.

Vas “netejant”, et mous molt lleugerament fent un petit moviment lateral de balanceig. La música sona. De mica en mica va apareixent, es com una veu que ho envolta tot. El volum esta bastant baix, però la seva veu t’acompanya en el teu moviment. Tanques els ulls.



Ella diu...” e n r a i z a” Casi no se sent, imperceptible, càlida , humida, ho diu molt lentament , la seva veu va directe al teu cervell, que ara ja sura per tota la classe.

Et mous, també de esquerra a dreta, les cames un mica obertes, el cos una mica baix, l'esquena recta, els peus arrelats al terra, la pelvis una mica cap endins, com amagant el cul, gires de una costat al l’altre, el Tan Tien, l’esfera interna d’energia que està per sota el melic, també gira.
El teu cos dibuixa un vuit imaginari, els ulls tancats, mig hipnotitzat, repeteixes una vegada i un altra cada moviment.....tot tu estàs com somiant.

La musica ja es a tot l’ambient, en l’aire que respires....la veu que canta encara es mes suau que la d'Ella, però es la única que es pot escoltar. Tots som en moviment, però cap soroll pertorba el silenci de la música, no s'escolta ni una mosca, nomes de tant en tant a Ella donant classe de Tai Txí i a Ani Choying Drolma cantant.

Choying ara ja ocupa un lloc per sempre en el teu cervell, en el teu cor. Ha penetrat pels teus porus i ara circula per tot tu barrejada amb l'oxigen que inhales. Choying et porta cap on t'aconsella Ella, et guia en la foscor dels ulls clucs. Pots quedar-te com els nadons, surant en l'aigua i meravellat.


Qui es Ani Choying Drolma? Una monja del Nepal que canta ...

La vols veure sencera?

(prem la pausa de la musica del principi)

dilluns, 12 de maig de 2008

Yi Jing i Barri Gótic.



Els matins que fa sol dona gust fer un tom pel Barri Gòtic, encara que estigui ple de turistes.

Sens l’escalfor humana a flor de pell, es respira bon rotllo...es clar, gairebé tots estan de vacances. Hi ha músics arreu i les pedres fan ressonar les notes.

L’altre dia hi passejava.

Havia estat pensant en una text del I Jing, Yi Jing, Y Txing o com es digui.

Si, el Llibre de les Mutacions o Llibre del Canvis, que data d’entre 3000 i 500 anys A.C. (amb les modificacions). És com la bíblia Xinesa.

Molts creuen que només és un llibre oracular, es a dir, per a preveure el futur.

Altres l’etiqueten com a llibre filosòfic i ple de saviesa.

La qüestió es que tenia una cosa que em rondava pel cap.


Havia llençat tres monedes 6 vegades, és el mètode més senzill.

Segons el que surti (cara o creu) vas fent ratlles a un paper.
Quan ja tens l’hexagrama , vas i llegeixes el que t’ha sortit.

Em va sortir:

GOU (La Trobada - 44)

qian (el cel)

sun ( el vent)

I deia:

“Si has tret aquest hexagrama posat a reflexionar sobre el dinamisme dels encontres o trobades. El Cel domina el vent, però el vent trastoca tot el que troba sota el cel. El trigrama inferior, SUN, encara que està dominat, no està en posició d’obediència total.
El vent bufa per tot arreu sota el cel i sobre la terra, i allà ho troba tot. Etc.”

Segons si han sortit més creus o més cares, serà una línia forta o suau.

Si la línia forta és la 1, llavors:

“Arribat a certa maduresa, la veritable naturalesa dels éssers i de les coses sorgeix com si mai hagués estat reprimida. Si es bona, millor. Si es dolenta, llavors, t’has d’oposar a ella sense pietat".

Però si es la 2:

“La trobada entre un home i una dona que tenen els mateixos ideals conclourà en una ajuda reciproca preciosa. Si son massa diferents, no sortirà res de bo..”


Doncs, bé....assegut a les escales de pedra de la plaça del Rei, recordava les frases.

Ja havia deixat de pensar si eren adients o no al meu “problema” quan me’n vaig adonar.

Feia estona que rumiava sobre coses que no eren el meu “problema”. Rumiava sobre moltes coses de la vida, la naturalesa, les relacions, el pas del temps...i els canvis...

Potser si que cal veure’l com una cosa més que oracular, doncs no deu ser per casualitat que J.L. Borges va escriure un poema al principi de la traducció del xinés feta per Richard Wilhelm i en K.G. Jung va escriure el pròleg del mateix llibre. En H. Hess i d’altres com Mao Tse Tung també l’han utilitzat...

Et pot ser útil per enfocar els problemes des d'un punt de vista diferent?

Et dona una noció de canvi al teu estat?

Et fa rumiar sobre tot el que existeix?

Llença les 3 monedes i prova-ho!.