Principi XXXIII del Taoïsme
(Els camins de la virtud)
"Qui coneix als altres,
posseeix saviesa.
Qui es coneix en ell mateix,
posseeix il·luminació"
Ahir vaig anar a veure un espectacle on sortien uns monjos
de temples de la Xina fen arts marcials.
El Wu Shu designa l'art marcial en general a la Xina, però de fet hi ha dues arrels.
Els monjos Shaolin del nord de Beijing que en principi practicaven un mètode de boxa, en ser influenciats per Bodhidharma i convertir-se en budistes desenvoluparen el Kung Fu.
I els monjos de Wudang, que incorporen les teories del Tao, el Yin i el Yang...en definitiva, el Tai Txí Txuan.
Els m. Shaolin son més , diguem-ne, agressius, mentre que els de Wudang son més tranquils, utilitzen més el control mental i el concepte del yin i el yang , coses com allò de el dèbil vencerà el fort. Els Shaolins porten el cap rapat i els de Wudang el cabell llarg...
En l'espectacle utilitzen tota mena d'armes com sable, espasa, Pal Llarg, Llança, Ventalls, Carenes, etc, etc. així com la lluita amb les mans, cames, o sigui el cos.
També hi surt un"Mestre" del Qi Gong que fa alguna cosa casi impossible. També hi surten dos nens petis, de 7 i 11 anys, que fan veritables meravelles.
A més estan acompanyat per música en directe, interpretada per la Yin Yang Orchestra (4 noies que interpreten amb instruments antics)
En fi, tota una passada per aquells que ens agrada el Tai Txí i tot el que l'envolta.
Sense perdre de vista que parlem de un espectacle, es clar.
"Qui domina als altres,
té força.
Qui es domina a si mateix,
és fort"
té força.
Qui es domina a si mateix,
és fort"
6 comentaris:
hola kamal, molt interessant l'explicació dels monjos Shaolin i els Wudang. Així com el que expliques al post següent.No ho coneixia. Jo vaig anar a veure un espectacle de monjos de Shaolin fa uns anys, i ja no pensava anar-hi aquest any, però en llegir-te me n'han tornat a venir ganes.
Els principis que has posat estan molt bé, hi anrié pensant i els tindré en compte.
Gràcies per la informació! :-)
Hola Bruixoleta,
Tinc entès que fan gires de tant en tant . O sigui que potser son els mateixos. Ara, a mi m'agrada veure aquests espectacles i veure les diferencies d'estil. I respecte al Pal Llarg, es que m'encanta fer-ho i per això he aprofitat per posar el post.
Una abraçada
Ei Kamal!
Encara se m'escaparà l'oportunitat d'anar-hi aquest any i mira que en tinc ganes! ;-)
Ja t'imagino els ullets il.lusionats mirant d'un costat a l'altre de l'escenari (És que el veig...)
Gràcies per comentar-nos ho, a mi també m'agrada força el pal, tot i que la meva arma preferida sigui el sabre. Espero que vagis avançant en la pràctica i el pal sigui cada dia més una perllongació del teu braç :-)
Em fa il.lusió veure com gaudeixes de quelcom que jo també estimo.
Una abraçada
Si MyT, si. Ja sé que es un espectacle i etc, etc, però m'encanta veure l'agilitat i tot el que poden fer, per petit i ridícul que sembli. I si, amb només dos ulls, anava de bòlit.
A mi també em fa ilu poder-ho compartir.
Dos abraçades, apa. ;-))
Es muy interesante lo que pones. Y también es cierto que es más importante dominarse uno mismo.
Un beso.
Si Sakkarah, dominarse..ummm..eso que no hay manera de conseguir. Pero, està bien saber que es bueno, por si un dia lo conseguimos. ;-))
Dos besos
Publica un comentari a l'entrada