dijous, 28 de febrer del 2008

PREGUNTA'T

No tinguis por de fer-te preguntes, no et desfaràs en pols.




La majoria dels grans descobriments ha esta possible gracies a la curiositat del ésser humà i al fet de fer-se preguntes.

Fer-se preguntes és un acte de valentia, és com un viatge d'exploració dins el que no sabem, és com una aventura.
Llavors, perquè no ens fem preguntes més sovint?
Perquè obre la porta al caos, a allò que no es pot preveure, a allò que ens es desconegut i pot fer trontollar la nostra seguretat, desestructurar-nos la ment.

Just quan et fas preguntes importants, s'obren davant teu un munt de possibilitats.
Però, estem disposats a obtenir respostes que no ens agradin? Que fem si et fan trontollar el teu status , et fan sentir malament o et treu de la zona segura i confortable en que t'has aposentat
Que passa si la resposta no es la que vols escoltar?

Hi ha preguntes que et poden canviar la vida o, si més no, la percepció que en tens de la vida.

Per exemple, si et preguntes coses com:
- Què passa si torno a la Universitat i em trec un títol d'Antropologia? M'hi dedicaré?
- M'han ofert feina per 3 anys a Dakar, hi vaig?
o de més fortes....
- De on venim? a on anem? On és l'ànima? És la consciencia una manifestació de la energia?

Si cerques respostes, et trobaràs coses que potser et facin canviar...què faràs, llavors?

La majoria preferim la comoditat de no fer preguntes. Només quan hi ha un terrabastall, una crisis grossa, una mort propera, una divorci, , una solitud inaguantable, etc... I, quan ens toca la "loteria", llavors ens preguntem allò de...I perquè jo? Com pot Deu fer aquestes coses?, etc..
Sinó , normalment, preferim la seguretat de la ignorància.

Hauríem de fer-nos més preguntes importants abans de que arribin els problemes, quan encara estem tranquils. I, sobretot, ser valents per acceptar la resposta i canviar de camí.
No s'ha de patir per fer això, doncs la sensació de llibertat i d'aventura supera la por al caos que tenim abans de fer preguntes.

Y tu que Saps?
Es veritat que les partícules subatòmiques passen de A a B en un instant i sense passar per l'espai entre A i B? Salten a més velocitat de la llum?
Existeix més de un Univers?
Que fem nosaltres aquí? T'agrada la vida que portes?


Algun tros ha estat tret de "I tu que sabes?"

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Es cierto que es bueno hacerse preguntas, es la manera de aprender.

No hay que dar todo por bueno, hay que tener un espíritu crítico capaz de querer mejorar las cosas.

Un beso.

Anònim ha dit...

Cierto Sakkarah, pero el problema es el mundo que se puede abrir detras de la pregunta. Aceptaras el reto de la respuesta?

Un beso

Anònim ha dit...

Un post genial. D'aquells que a tots ens fan parar per preguntar-nos algo. Ja sigui una pregunta sobre la nostra vida personal, o una pregunta al voltant d'allò que explica el llibre sobre la física quàntica i que és per al.lucinar!!

De sobte se m'acumulen tantes preguntes, tants dubtes, has despertat la meva curiositat (i mira que avui era difícil pq tinc una son!!)

I el que dius de que a la majoria preferim la comoditat a no ser que ens passi quelcom molt impactant, és veritat. I sovint ens perdem coses tant increíbles!!!

Aix, aix, ja m'estic desvetllant!

Una abraçada molt més desperta i curiosa que abans de llegir el teu post :-)))

Anònim ha dit...

Bruixeta, quan el teu cos et demani anar a dormir ves-hi. Ell t'ho demana pel teu bé. ;-))
Amb el llibre et fas mes preguntes de les que pots assumir (al menys jo)i per a mi això ja justifica la seva lectura.
Altre cosa es el que pots fer o no fer si la resposta té implicacions poc, diguem-ne, segures, si pressuposen un risc pel nostre rol a la societat o la nostra vida quotidiana.
Costa molt canviar de camí després de caminar anys per un altre i haver deixat petjades per tot arreu. Però, també passa que quan veus una llum, encara que sigui petita, al final de túnel, es casi impossible seguir a les fosques.
En fí, cada persona és un món i cadascú sap el que ha de fer.
Ara...ho fem?
Fins i tot hi ha coses ben ximples com el fet de donar o no una abraçada (però de debò, no de compliment). Hi ha gent que no suporta el contacte físic i ho notes de seguida....llavors, ho fas o no? Li fas un somriure?
Li dones només un petó a cada galta, casi sense tocar-la i dient allò de .."Oches tu, como estan los niños?"

una abraçada o un somriure?
O les dues? ;-)))

Maite Fruitós ha dit...

Hola Kamal!

Segons Salvador Paniker, "La joventut d'un ser no es mesura pels anys que té, sinó per la curiositat que emmagatzema".

Penso, que si no ens anéssim fent preguntes, si no voléssim saber més, aniríem envellint de forma veloç, assecant-nos com plantes tallades, sense vida.

Intentem, però, que aquestes preguntes ens portin sovint a pensaments positius enriquidors, del present, perquè a la nostra vida atraguem positivitat i no dolor.

Cada dia crec més, que el passat, sigui quin sigui, s'ha de conscienciar i perdonar si hi ha dolor, però deixant de remenar i remenar en la brutícia. Penso, que totes les nostres preguntes hauríen d'estar més centrades en el nostre present i en allò que somniem i que realment desitja el nostre cor que conformi la realitat del nostre futur.

Básica la darrera pregunta que et fas, Kamal... Si no volem saber això, les pors ens frenen a obtenir meravellesos regals de la vida.

Una abraçada i un somriure

Anònim ha dit...

Aiii..en Paniker, em cau bé aquest home.
Si, no fer-nos preguntes es com dormir. I el passat ...també estic d'acord..s'ha d'anar deixant enrera.
Ara, quan arribes a la darrera que dius tu...Imaginat que la resposta es: "No, no m'agrada la vida que porto". La següent pot ser...I quina t'agrada? o què es el que no t'agrada? o cap on vols anar? etc...cada cop les respostes comporten més canvis ...
I l'important és:
Estàs disposat a acceptar la resposta que sigui?

Bé, crec que anem coincidint ...

una abraçada, un somriure i...uns petons per amanir-ho tot. ;-))

Maite Fruitós ha dit...

Definir objectius és bàsic a la vida ja sigui en marketing, finances, o en el que desitja el nostre cor.

Si els definim el màxim de bé, íntima i profundament, potser no farem tants tombs, anant d'aquí cap allà, moviments que revolucionen potser el nostre entorn sinó que canviarem realment el que hem de canviar, sense errar en les passes, anant pel camí més directe.

Podem equivocar-nos així també, però crec que el que haurem posat les llavors de futurs èxits.

Bon cap de setmana :-)

Anònim ha dit...

Tens raó MyT, potser és millor marcar-te els objectius i així el tipus de pregunta canvia... i vas endavant.
Molt bé, es com donar-li la volta als mitjons. ;-)))

Una abraçada de cap de setmana

Moments ha dit...

Molt bo, això:-)
I l'important de la pregunta, crec, és la resposta. I si és una pregunta vital la que et fas, és més important, encara, saber, voler i poder seguir el camí on et porta la resposta.

Anònim ha dit...

Hola Joana, si el que importa es la resposta i el que faràs tu amb ella.

Una abraçada ben forta!