dissabte, 19 de gener del 2008

Cayucos i Zen


......................................................Inf. TV5

Cayuco

Embarcació d'una peça a partir d'un tronc d'arbre buidat, més petita que la canoa, amb el fons pla i sense quilla, que s'impulsa i es dirigeix amb un rem molt ample anomenat canalete i que s'utilitza a l'Antilles i altres parts d'Amèrica. Recentment, vaixell o bot usat pels immigrants il·legals africans per entrar a Espanya.

Per al Zen no existeix Deu.
Per tant l’ésser humà és responsable de sí mateix i del mon en que viu.
Si hi ha patiment, llavors tots som responsables; tu ets responsable. No hi ha ningú més a qui acudir. Tots som part del tot i el tot és dins nostre.
No pots treure’t del damunt la teva responsabilitat.
El sendero del Zen. Osho.

Ens podem treure la responsabilitat ? Si podem captar l’essència i sentir amor envers tot, llavors, que fem amb aquells que es llencen al buit sense res, jugant-se la vida per mirar al futur o potser només per poder viure un present?
Molts no arriben i moren.....
Qui ha perdut els papers, ells o nosaltres?



4 comentaris:

Anònim ha dit...

Un post molt bo. La pregunta, directa al cor.
Qui ha perdut els papers?
Hem perdut els papers. Em fas pensar...

Anònim ha dit...

Es cierto que todos somos responsables de lo que ocurre. Y la mayoría de las veces nos quedamos de brazos cruzados.

Si cada uno practicara el amor a su alrededor, las cosas serían diferentes; pero vencesn las envidias, egoísmos, y demás.

Un beso.

Anònim ha dit...

Labruixoleta, hem perdut els papers i una mica la vergonya. Només queda anar fent el que es pugui. I fent fort l'estomac per poder veure els TD's i seguir menjant. (el teu post al respecte era boníssim)
Bé, allò del granet de sorra ca d'un.

Petons

Anònim ha dit...

Si Sakkarah, totalmente cierto. No podemos hacer grandes cosas, quizas si podamos ir aportando pinceladas al cuadro con la intención de que un dia esté acabado.

Un beso muy grande