Unes frases de Anthony de Mello per passar l'estona..
Els deixebles estaven embardissats en una discussió sobre la sentència de Lao Tse:
"Els que saben no parlen; Els que parlen no saben"
Quan el Mestre va entrar on aquells eren, li van preguntar quin era el significat
exacte d'aquelles paraules.
El Mestre els va dir: Qui de vosaltres coneix la fragància de la rosa?
Tots la coneixien.
Llavors els va dir: Expresseu-ho amb paraules.
I tots van guardar silenci
. . . . . . . .
El Mestre sempre permetia que cada qual creixés al seu propi ritme.
Que se sàpiga, mai no va pretendre "pressionar" ningú.
I ell mateix ho explicava amb la següent paràbola:
"Una vegada, en observar un home com una papallona
lluitava per sortir del seu capoll,
amb massa lentitud per al seu gust,
va tractar d'ajudar-la bufant delicadament.
I en efecte, la calor del seu alè va servir per accelerar el procés.
Però el que va sortir del capoll no va ser una papallona,
sinó una criatura amb les ales destrossades.
lluitava per sortir del seu capoll,
amb massa lentitud per al seu gust,
va tractar d'ajudar-la bufant delicadament.
I en efecte, la calor del seu alè va servir per accelerar el procés.
Però el que va sortir del capoll no va ser una papallona,
sinó una criatura amb les ales destrossades.
Quan es tracta de créixer, va concloure el Mestre,
no es pot accelerar el procés,
perquè l'únic que pot aconseguir-se és avortar-lo.
no es pot accelerar el procés,
perquè l'únic que pot aconseguir-se és avortar-lo.
. . . . . .
Quan arribava un nou deixeble, aquest era el "catecisme" a què solia sotmetre'l el Mestre:
- Saps qui és l'única persona que no haurà d'abandonar-te mai en la teva vida?
- Qui?
- Tu.
- I saps qui té la resposta a qualsevol pregunta que puguis fer-te?
- Qui?
- Tu.
- I pots endevinar qui té la solució a tots i cada un dels teus problemes?
- Em rendeixo...
- Tu.
. . . . . . .
JO SÓC
Una dona estava agonitzant.
De sobte, va tenir la sensació que era portada al cel i presentada davant del Tribunal.
-Qui ets?, va dir una veu
-Sóc la dona de l'alcalde, va respondre ella.
-t'he preguntat qui ets, no amb qui estaves casada.
-Sóc la mare de quatre fills.
-t'he preguntat qui ets, no quants fills tens.
-Sóc una mestra d'escola.
-t'he preguntat qui ets, no quina és la teva professió.
I així successivament... respongués el que respongués, no semblava donar
la resposta satisfactòria a la pregunta: Qui ets?
-Sóc una cristiana.-t'he preguntat qui ets, no quina és la teva religió.
-Sóc una persona que anava tots els dies a l'Església i ajudava als pobres i necessitats.
-t'he preguntat qui ets, no què feies.
-Sóc la dona de l'alcalde, va respondre ella.
-t'he preguntat qui ets, no amb qui estaves casada.
-Sóc la mare de quatre fills.
-t'he preguntat qui ets, no quants fills tens.
-Sóc una mestra d'escola.
-t'he preguntat qui ets, no quina és la teva professió.
I així successivament... respongués el que respongués, no semblava donar
la resposta satisfactòria a la pregunta: Qui ets?
-Sóc una cristiana.-t'he preguntat qui ets, no quina és la teva religió.
-Sóc una persona que anava tots els dies a l'Església i ajudava als pobres i necessitats.
-t'he preguntat qui ets, no què feies.
Evidentment, no va aconseguir passar l'examen, per la qual cosa va ser enviada novament a la terra.
Quan es va recuperar de la malaltia, va prendre la determinació d'Esbrinar QUI ERA, i tot va ser diferent.
La teva obligació és ser.
No ser personatge, ni ser ningú , no ser això o allò de més enllà, perquè això condiciona molt,
si no simplement SER.
si no simplement SER.
. . . . . . .
Encara que no sàpigues explicar-ho, creix a poc a poc, sense presses, només tu saps la resposta, només tu saps com...només has de SER.
