dijous, 28 de febrer del 2008

PREGUNTA'T

No tinguis por de fer-te preguntes, no et desfaràs en pols.




La majoria dels grans descobriments ha esta possible gracies a la curiositat del ésser humà i al fet de fer-se preguntes.

Fer-se preguntes és un acte de valentia, és com un viatge d'exploració dins el que no sabem, és com una aventura.
Llavors, perquè no ens fem preguntes més sovint?
Perquè obre la porta al caos, a allò que no es pot preveure, a allò que ens es desconegut i pot fer trontollar la nostra seguretat, desestructurar-nos la ment.

Just quan et fas preguntes importants, s'obren davant teu un munt de possibilitats.
Però, estem disposats a obtenir respostes que no ens agradin? Que fem si et fan trontollar el teu status , et fan sentir malament o et treu de la zona segura i confortable en que t'has aposentat
Que passa si la resposta no es la que vols escoltar?

Hi ha preguntes que et poden canviar la vida o, si més no, la percepció que en tens de la vida.

Per exemple, si et preguntes coses com:
- Què passa si torno a la Universitat i em trec un títol d'Antropologia? M'hi dedicaré?
- M'han ofert feina per 3 anys a Dakar, hi vaig?
o de més fortes....
- De on venim? a on anem? On és l'ànima? És la consciencia una manifestació de la energia?

Si cerques respostes, et trobaràs coses que potser et facin canviar...què faràs, llavors?

La majoria preferim la comoditat de no fer preguntes. Només quan hi ha un terrabastall, una crisis grossa, una mort propera, una divorci, , una solitud inaguantable, etc... I, quan ens toca la "loteria", llavors ens preguntem allò de...I perquè jo? Com pot Deu fer aquestes coses?, etc..
Sinó , normalment, preferim la seguretat de la ignorància.

Hauríem de fer-nos més preguntes importants abans de que arribin els problemes, quan encara estem tranquils. I, sobretot, ser valents per acceptar la resposta i canviar de camí.
No s'ha de patir per fer això, doncs la sensació de llibertat i d'aventura supera la por al caos que tenim abans de fer preguntes.

Y tu que Saps?
Es veritat que les partícules subatòmiques passen de A a B en un instant i sense passar per l'espai entre A i B? Salten a més velocitat de la llum?
Existeix més de un Univers?
Que fem nosaltres aquí? T'agrada la vida que portes?


Algun tros ha estat tret de "I tu que sabes?"

dimarts, 26 de febrer del 2008

Arte y Pico





No m'ha tocat la loteria, no.
MyT m'ha nomenat pel premi Arte y Pico!!

Sé que no li agrada fer ostentació.
Crec que es una persona agraïda i per això accepta aquest premi.
Per tot això, jo també li accepto, cosa que no faria normalment.

Ella si el té merescut de sobres. No diré res d'ella, no cal, només cal anar a veure el seu Blog, Espurnes de Somnis i jutjar un mateix la sensibilitat, la calidesa , el disseny i la profunditat dels seus escrits. De fet en té 3, que deu n'hi do!.

Les normes d'aquest premi son:

Exposar el nom de qui va crear aquest premi Arte y Pico

1) S'han d'escollir 5 blocs mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i que aportin quelcom a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.

2) Cada premi atorgat ha de presentar el nom del seu autor/autora i l'enllaç al seu bloc perquè tots el visitin.

3) Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que l'ha premiat.

4) Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art y Pico perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.

5) Exhibir aquestes regles.

Ara he de nomenar 5 blocs i passa el de sempre...a qui?
D'entrada tinc la feina més fàcil, doncs MyT ja el té i, a sobre, ja ha nomenat a Labruioxoleta.
Em consta que Sakkarah també en té i Mitjanit també.

Llavors :
1) Les Llunes de Eva per la seva callada tasca d'escriure tant bé i en silenci.
2) Sensación de Vida per la seva càlida senzillesa en expressar els seus sentiments més íntims.
3) Yi Jing el bloc de l'Arian per la divulgació de la cultura xinesa de forma acurada i ben documentada, sobre tot el Yi Jing.
4) Llum de Dona justament per això, ser una llum.
5) Moments de Na Joana perquè el seu escriure t'apropa a la terra com ningú , de forma tendre i planera.

diumenge, 24 de febrer del 2008

Nosaltres som part de la Terra

Suquamish
Nascut al 1786 mort el 7 de juny de 1866




L'any 1854 el cap indi "Noah" Sealth va respondre d'una forma molt especial a la proposta del president dels EEUU,Franklin Pierce, per crear una reserva índia i acabar amb els enfrontaments entre indis i blancs. Suposava desposseir de les seves terres als indis. I va donar lloc a una carta que és un clam a la essència mateixa del ésser humà, la natura, la ecologia...

Una amiga em va deixar la Carta.
I també m’hi ha fet pensar l'article d'una altra amiga: MUJER CHAMAN

Alguns fragments del manifest es recordaran durant segles:

Com es pot comprar o vendre el firmament, ni encara la calor de la terra? Aquesta idea ens és desconeguda. Si no som amos de la frescor de l'aire ni del fulgor de les aigües, com podran vostès comprar-los?
Cada parcel•la d'aquesta terra és sagrada per al meu poble.
Cada brillant mata de pi, cada òbol en les platges, cada gota de rosada en els foscs boscos, cada altell i fins al so de cada insecte és sagrat a la memòria i al passat del meu poble.


Els morts de l'home blanc obliden el seu país d'origen quan emprenen els seus passejos entre les estrelles; en canvi nostres morts mai poden oblidar aquesta bondadosa terra, ja que és la mare dels pells vermelles.

Som part de la terra i, així mateix, ella és part de nosaltres.
Les flors perfumades són les nostres germanes; el cérvol, el cavall, la gran àguila, aquests són els nostres germans. Les escarpades penyes, els humits prats, la calor del cos del cavall i l'home, tots pertanyem a la mateixa família.


Per tot això, quan el Gran Cap de Washington ens envia el missatge que vol comprar les nostres terres, diu que ens reservarà un lloc en el qual puguem viure confortablement entre nosaltres. . Per això considerem la seva oferta de comprar les nostres terres. Això no és fàcil, ja que aquesta terra és sagrada per a nosaltres.

L'aigua cristal•lina que corre pels rius i rierols no és solament aigua, sinó també representa la sang dels nostres avantpassats. Si els venem terres, deuen recordar que és sagrada i alhora deuen ensenyar als seus fills que és sagrada i que cada reflex en les clares aigües dels llacs conta amb successos i memòries de les vides de les nostres gents. El murmuri de l'aigua és la veu del pare del meu pare.

Els rius són els nostres germans i sadollen la nostra sed; són portadors de les nostres canoes i alimenten als nostres fills.
Si els venem les nostres terres, vostès deuen recordar i ensenyar-los als seus fills que els rius són els nostres germans i també ho són seus, i per tant deuen tractar-los amb la mateixa dolçor amb que es tracta a un germà.

Sabem que l'home blanc no comprèn la nostra manera de vida. Ell no sap distingir entre un tros de terra i altre, ja que és un estrany que arriba de nit i presa de la terra l o que necessita. La terra no és la seva germana, sinó la seva enemiga i una vegada conquistada segueix el seu camí, deixant endarrere la tomba dels seus pares sense importar-li. Li segresta la terra als seus fills. Tampoc li importa. Tracta a la seva mare, la terra, i al seu germà, el firmament, com objectes que es compren, s'exploten i es venen com ovelles o comptes de colors.

La seva fam devorarà la terra deixant endarrere només un desert.
No existeix un lloc tranquil en les ciutats de l'home blanc, ni hi ha lloc on escoltar com s'obren les fulles dels arbres a la primavera o com aletegen els insectes.
Però potser també això deu ser perquè sóc un salvatge que no comprèn gens. El soroll només sembla insultar les nostres oïdes.
I després de tot, per a què serveix la vida si l'home no pot escoltar el crit solitari del escanyacabres ni les discussions nocturnes de les granotes a la vora d'un estany? Sóc un pell vermella i gens entenc.

Nosaltres preferim el suau murmuri del vent sobre la superfície d'un estany, Així com l'olor d'aquest mateix vent purificat per la pluja del mig dia o perfumat amb aromes de pins.

L'aire té un valor inestimable per al pell vermella, ja que tots els éssers comparteixen un mateix alè: la bèstia, l'arbre, l'home, tots respirem el mateix aire. L'home blanc no sembla conscient de l'aire que respira; com un moribund que agonitza molts dies, és insensible al pudor.

Però si els venem les nostres terres deuen recordar que l'aire no és inestimable, que l'aire comparteix el seu esperit amb la vida que sosté. El vent que va donar als nostres avis el primer bufor de vida, també rep els seus últims sospirs. I si els venem les nostres terres vostès deuen conservar-les com cosa a part i sagrada, com un lloc fins a on l'home blanc pugui assaborir el vent perfumat per les flors de les prades.

Si decidim acceptar l'oferta, jo posaré una condició: l'home blanc deu tractar als animals d'aquesta terra com als seus germans.


Sóc un salvatge i no comprenc altra manera de vida.
He vist a milers de búfals podrint-se en les prades, morts a tirs per l'home blanc des del seu tren en marxa. Sóc un salvatge i no comprenc com una màquina fumejant pot importar més que el búfal al que nosaltres matem només per a sobreviure.
Què seria de l'home sense els animals? Si tots fossin exterminats, l'home també moriria d'una gran solitud espiritual; perquè el que els succeeix als animals també li succeirà a l'home. Tot va enllaçat.
Ensenyin als seus fills que nosaltres hem ensenyat als nostres que la terra és la nostra mare. Si els homes escupen en el sòl s'escupen a si mateixos.


Això sabem: la terra no pertany a l'home; l'home pertany a la terra. Això sabem. Tot va enllaçat, com la sang que uneix a una família. Tot va enllaçat. Tot el que li ocorri a la terra, li ocorrerà als fills de la terra. L'home no va teixir la trama de la vida; ell és només un fil. El que fa amb la trama l'hi fa a si mateix.

També els blancs s'extingiran, potser abans que les altres tribus. Contaminen els seus jaços i una nit apareixeran ofegats en els seus propis residus.
Però vostès caminaran cap a la seva destrucció envoltats de glòria, inspirats per la força del Déu que els va portar a aquesta terra i que, per algun designi especial, els va donar domini sobre ella i sobre el pell vermella. Aquesta destinació és un misteri per a nosaltres doncs no entenem perquè s'exterminen els búfals, es domen els cavalls salvatges, se saturen els racons secrets dels boscos amb l'alè de tants homes i emboteixen el paisatge dels exuberants pujols amb cables parlants.
On és el matoll? Destruït. On està l'àguila? Va desaparèixer. Acaba la vida i comença la supervivència.

"Mis palabras son como las estrellas, nunca se extinguen"

dimarts, 19 de febrer del 2008

Les teves mans





ME TIENES EN TUS MANOS


Me tienes en tus manos
y me lees lo mismo que un libro.
Sabes lo que yo ignoro
Y me dices las cosas que no digo.
Me aprendo en ti más que en mí mismo.
Eres como un milagro de todas las horas,
como un dolor sin sitio.

Si no fueras mujer fueras mi amigo.
A veces quiero hablarte de mujeres
que a un lado tuyo persigo.
Eres como el perdón
y yo soy como tu hijo.

!Que buenos ojos tienes cuando estás conmigo!
!Que distante te haces y qué ausente
cuando a la soledad te sacrifico!
Dulce como tu nombre, como un higo,
me esperas en tu amor hasta que arribo.
Tú eres como mi casa,
eres como mi muerte, amor mío.

Jaime Sabines

Vols veure el video de Secret Garden?

diumenge, 17 de febrer del 2008

Wu Shu i Pal Llarg

Wu Shu és un terme per a desiganr les Arts Marcials a la Xina.
Etimològicament: Wu: Guerra – Shu: Art.

"L'arma és la prolongació del cos"

Qualsevol exponent de Wushu necessita dominar com a mínim les quatre armes principals que són: el sable corb (tao) el pal llarg (Kun) l'espasa recta (Jien) i la llança (Chiang).

Les Armes Llargues estan catalogades com a tal, a causa de la seva longitud. Les més conegudes són el pal llarg "Kun" i la llança "Chiang".



Exhibició Hun Yuan 5ena trobada de Taijiquan de Madrid 2

Sembla que la Llança va donar pas al Pal Llarg o Bo.

Es diferencia dels Bastons en que aquest son més curts i el Pal Llarg té les dues puntes diferents, una és grossa i forta, i en l'extrem oposat es fi i flexible per a que agafi velocitat como un fuet motiu pel qual també se'l coneix com a Pal de la cúa de rata. Es requereix de les dues mans per al seu maneig, el que significa que generalment són mes difícils de manejar que les curtes. Sent utilitzades per a la distància llargues.

Tanmateix, encara que canviessin les condicions en el camp de batalla, alguns dels mestres van continuar amb la tasca de transmetre les esmentades formes als seus estudiants com a llegat invalorable dels seus antecessors.

Els beneficis que es poden aconseguir en practicar aquestes formes són múltiples, com per exemple: Donen un gran poder als estils de wushu en general. Enforteix i dóna habilitat al practicant en el camp de combat. Ajuda a projectar l'esperit del practicant fora del cos, quan aquest no és capaç de projectar-lo amb els seus punys...




"Un guerrer ha de ser immune a l'agressivitat, a la cobdícia i a la vanaglòria"

dissabte, 16 de febrer del 2008

Shaolin & Wudang





Principi XXXIII del Taoïsme

(Els camins de la virtud)

"Qui coneix als altres,
posseeix saviesa.
Qui es coneix en ell mateix,
posseeix il·luminació"


Ahir vaig anar a veure un espectacle on sortien uns monjos
de temples de la Xina fen arts marcials.
El Wu Shu designa l'art marcial en general a la Xina, però de fet hi ha dues arrels.
Els monjos Shaolin del nord de Beijing que en principi practicaven un mètode de boxa, en ser influenciats per Bodhidharma i convertir-se en budistes desenvoluparen el Kung Fu.
I els monjos de Wudang, que incorporen les teories del Tao, el Yin i el Yang...en definitiva, el Tai Txí Txuan.
Els m. Shaolin son més , diguem-ne, agressius, mentre que els de Wudang son més tranquils, utilitzen més el control mental i el concepte del yin i el yang , coses com allò de el dèbil vencerà el fort. Els Shaolins porten el cap rapat i els de Wudang el cabell llarg...
En l'espectacle utilitzen tota mena d'armes com sable, espasa, Pal Llarg, Llança, Ventalls, Carenes, etc, etc. així com la lluita amb les mans, cames, o sigui el cos.
També hi surt un"Mestre" del Qi Gong que fa alguna cosa casi impossible. També hi surten dos nens petis, de 7 i 11 anys, que fan veritables meravelles.




A més estan acompanyat per música en directe, interpretada per la Yin Yang Orchestra (4 noies que interpreten amb instruments antics)



En fi, tota una passada per aquells que ens agrada el Tai Txí i tot el que l'envolta.
Sense perdre de vista que parlem de un espectacle, es clar.

"Qui domina als altres,
té força.
Qui es domina a si mateix,
és fort"

divendres, 8 de febrer del 2008

El teu enemic





Me'n he adonat de que quan comences un camí nou estàs atent a tot el que t'envolta.
Qualsevulla cosa que veus et fa rumiar si serà un signe per anar a dreta o a esquerra.
Amb el pas vas fent camí i, a poc a poc, vas agafant confiança.
Et sents alegre, el dia et somriu, camines el teu somni.
Però, també a poc a poc, et vas confiant, vas deixant de estar atent amb tots els sentits.
Sense ser conscient, a poc a poc, has anat agafant un camí erroni.
No saps on ets. Et desesperes. Com tornar al lloc on eres?
Què o qui t'impedeix redreçar-te?
Molts cops l'obstacle és a la vorera del camí, és extern a tu.
Pot ser un ésser volgut de qui et separa una simple petjada , una feina, una manca de comprensió, cansament, un veí, etc.
Però, moltes altres vegades l'obstacle és dins teu.
Ja diuen que el teu pitjor enemic ets tu mateix.
Caus i t'aixeques, però la pedra segueix dins teu.
Son els propis pensaments els qui no et deixen seguir.
Costa esbrinar quins son els que m'aturen.
Es confonen amb d'altres que semblen innocus.
Fins i tot el sol fet de sentir-te viu et porta a fer coses que només et distreuen i t'acabes aturant meravellat per alguna cosa que un cop passat l'enlluernament veus com a obstacle, però és millor fer una via i adonar-te'n de que no és la correcte que quedar-te amb el dubte.
Has de parar-te arran del camí, meditar si pots i observar els teus sentiments,
les teves emocions, els teus pensaments , tots, sense deixar-te'n cap.
Només sol amb tu mateix podràs veure cap on van els teus peus.
I, llavors amb la lliçó apresa, tornar a donar un pas i un altre, però ara, sense que el teu peu esquerra sàpiga que fa el dret o fer com diu en Lao Tsé:
"El bon caminant és el que no deixa petjades".

El camí l'has de fer tu sol i en silenci.
No has de voler que tothom pensi com tu ni que comparteixi els teus pensaments o els teus somnis. Potser ho podràs compartir amb aquells que van al teu costat.
Doncs, com diu el Romance del Conde Arnaldos" (sXVI):
"Yo solo digo mi canción
a quien conmigo va"

Sol tu i el teu somni i res et podrà aturar.


Tot es possible

Com han arribat aquests pingüins allà dalt?

Només cal imaginar-ho.
i s'anirà fent
Només cal posar-hi intenció
i es farà realitat
Només cal desitjar-ho.
I es farà possible.

Es el que ha fet en Karl Jenkins, compositor gal·lès, en crear una saga de discos anomenats Adiemus on cada un és una col·lecció de peces amb la durada d'una cançó en la qual es presenten veus melòdiques harmonitzades amb una orquestra com a acompanyament. No hi ha lletra en les cançons, sinó que els cantants reciten síl·labes i paraules inventades pel compositor. Tanmateix, en comptes de cridar l'atenció a base de patrons de fonemes, el llenguatge d'Adiemus està acuradament estilitzat a fi de no distreure l'atenció de l'oient del timbre i el to de la veu; per exemple, el mateix que succeeix amb els idiomes africans, les síl·labes que acaben en consonant són inusuals. El concepte central d'Adiemus és que la veu hauria de funcionar com un simple instrument musical, una actitud moderna que s'ha convertit en una certa tendència,
(informació: Wikipedia)
Val a dir que la Lisa Gerrard (Gladiator) també s'inventa paraules en les seves cançons per tal de utilitzar la veu com a instrument i no pas com a vehicle per a dir coses.

Així la lletra :

Heeheeheeheeheeheeheehee.....
Adie adie mus ta de adie adie a mus ta
adie na ta mus ta me adua
adie adie tu e ma de adie adie tu e ma adie adie tu e made....
Adie adie mus ta de adie adie a mus ta
adie na ta mus ta me adua
adie adie tu e ma de adie adie tu e ma adie adie tu e made...
Chorus:
Ademade tu e made ha
ade made tu e ma
hade made tu e ma cora,
hade made tu e ma cora ( haye , waye....)
hade made tu e ma cora ( haye , waye....)
Ha une wa en , ha un wa hee e (2x)
Musical break

Chorus
Adie adie a mus ta de
adie adie a mus ta
adie a nade a mus ta adua
adie adie tu e ma , adie adie tu e ma ,
adie adie tu e made nade...

Chorus
Yakama yamaya kayame ( ha du way hee hee....) ( 6x)
yaa , kaa haa maa mee ( hadua)
yaa , kaa haa maa mee hadua ( haye ,waye....)

I la peça, amb orquestra i cors:

diumenge, 3 de febrer del 2008

Pensaments





No caminis davant meu
.................... jo no podria seguir-te.
No caminis darrera meu
................... potser no sabria guiar-te.
Camina al meu costat
................... I serem sempre amics!

(Anònim Xinés)


Encara que ningú ha pogut tornar enrere i
tornar a començar,
..................qualsevol pot tornar a començar ara i
............................................... Fer un nou Final!

(F. Xavier)


Hi ha tres coses
que mai tornen enrere:
La fletxa llançada
....................la paraula pronunciada
............................................. i l'oportunitat perduda.

(Proverbi Xinés)


El camino misterioso va hacia el interior.
........Es en nosotros, y no en otra parte, donde se
.............halla
la eternidad de los mundos, el pasado y el futuro.

(Friedrich von Hardenberg)
(aportació de Habibi)



No empenyis el riu... ja flueix per sí mateix

..........................................i també ho fa la vida

.................................................No empenyis, flueix.


(Fritz Perls)

(aportació de MyT)